Escriba

Significat d'Escriba

(heb. sôƒêr, «escrigui», «oficial superior»; aram. sâƒar; gr. grammatéus,
«escrigui [escrivà]», «secretari», «empleat d'oficina»).

1. Oficial del govern que tenia deures d'oficina o era un ministre d'estat
registrador (Dj. 5.14, BJ). S'esmenten per nom diversos oficials d'aquest
ofici en l'AT, i pel context és segur que la majoria d'ells, com
Seraías (2 S. 8.17) i Sebna (secretari d'Ezequías que va dirigir les
negociacions amb l'enviat del rei Senaquerib; 2 R. 18.18, 19), van ocupar
càrrecs de molta influència.

2. Home que copiava la llei i altres llibres de les Escriptures (Jer. 8:8). Més
específicament, un home que era hàbil per a ensenyar i interpretar la Bíblia.
En el sentit modern, tal persona es podria dir teòleg o erudit en
religió. En el NT a vegades se'n diu nomikós («intèrpret de la llei»; Mt.
22.35; Lc. 387 10.25; etc.) o nomodidáskalos («doctor de la llei»; Hch. 5.34; 1
Tu. 1:7). La 1a persona a Portar el títol de «escriba» en aquest sentit va ser
Esdras, «escrigui diligent en la llei de Moisès» (Esd. 7:6), que s'hi havia
consagrat a l'estudi i l'ensenyament de la llei de Jehová (v 10).

Després del temps d'Esdras, els escribes van assumir posicions d'influència
entre els jueus com a mestres de la Paraula de Déu. Pel temps de els
macabeus (s II a. C.) eren reconeguts com una professió honrosa (1 Mac. 7.12).
Alguns dels escribes més famosos dels jueus -Hillel, Shammai i Gamaliel
I- van viure en temps del naixement de Crist i poc després. Eren fariseus
i intentaven adaptar la llei de Moisès als temps en els quals vivien, però no
podien estar sempre d'acord, de manera que es van desenvolupar diferents
escoles. Les subtils interpretacions dels fariseus eren considerades per
molts com d'igual valor que la llei de Moisès, i Jesús va denunciar enèrgicament
la hipocresia i les falses interpretacions que desviaven a la gent (Mt. 15:1,
3; 23.15, 23, 25, 27, 29, 33). Alguns dels escribes dels dies de Crist
eren membres influents del Sanedrín i van compartir la responsabilitat per la
mort de Jesús (Mt. 26:57-59; cf 16.21; 27:41). Més tard, alguns de #aqueix
homes es van tornar contra els apòstols i van tenir a veure amb la persecució
(Hch. 4:5; 6.12). En una ocasió un cert escriba va expressar la seva disposició de
seguir a Jesús (Mt. 8.19).

3. Secretari professional que s'asseia als carrers i, al dictat, escrivia
cartes, documents legals, etc., cobrant pel seu treball. Aquests escribes
encara es troben als carrers a l'Orient. Gemegaire va emprar a Baruc, un
escrigui professional (Jer. 36:32) per a escriure en un rotllo les seves profecies al
dictat (vs 4, 27, 32), i probablement per als documents de la compra del
camp en Anatot (32:12; fig 196). Vegin-se Escriure, Materials per a; Ploma;
Tinta.

4. Prominent funcionari de la ciutat d'Efeso (Hch. 19.35). El títol implica
que supervisava els arxius de la ciutat, i era responsable per la redacció i
la promulgació dels decrets oficials. La perícia i la sagacitat que
va fer gala aquest funcionari en posar-li curt a la contesa encesa contra
Pablo, demostren que era un home de considerable autoritat administrativa
(vs 35-41). S'han trobat monedes i inscripcions en diversos llocs de
Àsia Menor que esmenten els grammatéus, amb el que es comprova la
importància del càrrec.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESCRIBA