Escut
també: Escudo
Significat d'Escut
Les figures egípcies mostren que els sirians i els hitites usaven escuts
plans, allargats, coberts de cuir. Els mitanios, els filisteus i els
assiris apareixen representats amb escuts rodons, encara que els assiris també
usaven un llarg i corbat. Els hebreus tenien 2 classes: un petit i rodó
(heb. mâgên; 2 S. 22.31; 1 Cr. 5.18; 2 Cr. 14:8; Neh. 4.16), i un altre llarg (heb.
tsinnâh; 1 Cr. 12:8; 2 Cr. 9.15, B; 14:8; 25:5; Sal. 35:2; Ez. 23.24).
Comunament els escuts es feien de fusta, amb un cuir estès sobre el seu
superfície al qual s'aplicava oli (2 S. 1.21; Is. 21:5) per a mantenir-ho
flexible; durant les marxes ho protegia una coberta (ls. 22:6, BJ). Els
escuts de bronze d'1 R. 14.27 potser eren metàl·lics només en part. Alguns
estaven recoberts d'or amb propòsits decoratius (10.16, 17). Per a uns altres,
segons Job 15.26, la paraula hebrea designaria les peces metàl·liques (heb. gab)
adherides als escuts (tals ornaments sovint eren incrustacions en forma
d'ungles de bronze amb caps arrodonits, àmplies i planes). Els relleus
assiris de Laquis mostren als defensors hebreus de la ciutat amb petits
escuts rodons. En el NT s'usa la paraula gr. thureós (Ef. 6.16; figs 11,
30, 262, 308).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESCUT
ESCUT segons la Bíblia: Els havia de dues classes: el petit, rodó o ben ovalat («magen»: Pr. 6.11; 1 S. 17:7, 41; 1 R. 10.16; etc.), i el gran, allargat («sinna»), que a l'home ben armat li servia per a la lluita cos a cos.
Els havia de dues classes: el petit, rodó o ben ovalat («magen»: Pr. 6.11; 1 S. 17:7, 41; 1 R. 10.16; etc.), i el gran, allargat («sinna»), que a l'home ben armat li servia per a la lluita cos a cos.
Aquest escut gran tenia també aplicacions d'or, i servia igualment com a peça d'adorn o equip de parada (1 R. 10.16 s.), i podia ser de fusta o teixit de canya, recobert de cuir, untat amb oli (2 S. 1.21; Is. 21:5), a vegades també repujat (Jb. 15.26), protegit durant la marxa per una funda (desenfundar l'escut, Is. 22:6).
Les persones distingides tenien el seu escuder (1 S. 17:7, 41). En l'Antic Testament la imatge de l'escut (les més de les vegades «magen») s'aplica sovint a Déu.
En el Nou Testament es parla de l'escut de la fe (Ef. 6.16). El creient l'ha de portar, com ho porta també Jehová (Sal. 35:2). Sobre aquesta fe reboten les fletxes incendiades del diable.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).