Esdras
Significat d'Esdras
(heb. i aram. E5râ*; es creu que són formes tardanes d'e5râh [«ajuda»,
«assistència»] o d'una abreviatura d'A5aryâhû [Azarías]).
1. Descendent de Judà, del qual no es donen altres dades fora dels que estan en 1
Cr. 4.17.
2. Descendent sacerdotal de Sadoc, de la casa de Finees (Esd. 7:1-6),
probablement l'autor del llibre canònic d'Esdras. Va ser designat per un
decret del rei persa Artajerjes, emès en el seu 7è any, per a viatjar a Jerusalem
amb la finalitat d'establir l'administració civil i religiosa, i per a prendre les
mesures necessàries per al benestar de Jerusalem i els seus habitants (vs. 6-26).
Era un «escriba diligent en la llei de Moisès» (v 6), i per tant, un jueu
ben educat de la classe sacerdotal. La tradició jueva ho identifica com el
1r de l'ordre dels «escribes» que, en els dies de Crist, eren els
intèrprets oficials de la llei jueva. Amb el decret real a la mà i
acompanyat per un 2n grup d'exiliats de més de 1.700 homes, Esdras va arribar a
Jerusalem en el mes 5è), aproximadament a l'agost del 457 a. C. (v 8; si el 7è
any del regnat es comptés d'acord amb l'any civil jueu de tardor a tardor,
que comença mig any més tard que l'any persa, que anava de primavera a
primavera). En arribar van trobar als jueus molt negligents en la
observança dels requisits de la llei, per la qual cosa va instituir una sèrie de
reformes profundes. Molts dels sacerdots i altres persones que s'havien
casat amb dones paganes van ser convençuts de la necessitat de divorciar-se de
elles (cps 9 i 10). Sota el govern de Nehemías, uns 13 anys més tard,
Esdras va dirigir una lectura i exposició pública de la llei (Neh. 8), i va tenir un
paper especial en la dedicació del nou mur de la ciutat (Neh. 12.36)
després de la seva reconstrucció sota la direcció de Nehemías.
3. Sacerdot dirigent que va acompanyar a Zorobabel en tornar de la captivitat
babilònica (Neh 12:1, 7), probablement el fundador de la casa postexílica
d'Esdras (vs 12, 13).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESDRAS
ESDRAS segons la Bíblia: «Déu és ajuda». Fill de Seraías i descendent d'Aarón, sacerdot i escrigui. Estava entre els captius en Babilònia, i a la seva petició se li va permetre el retorn per a visitar Palestina.
«Déu és ajuda». Fill de Seraías i descendent d'Aarón, sacerdot i escrigui. Estava entre els captius en Babilònia, i a la seva petició se li va permetre el retorn per a visitar Palestina.
«Havia preparat el seu cor per a escodrinyar la llei de Jehová i per a complir-la, i per a ensenyar a Israel els seus estatuts i decrets» (Esd. 7.10). Per decret del rei Artajerjes, es va donar autoritat a Esdras per a reorganitzar sobre la base de la llei de Moisès la comunitat jueva retornada a la Judea i Jerusalem després de l'exili babilònic (Esd. 7.11-26).
Sobre la base de l'anterior decret es van retornar també els utensilis del temple i se li va lliurar a Esdras plata i or dels tresors del rei. Es va confiar a Déu, no demanant escorta per al viatge (Esd. 8.21-23). Va reprendre als retornats en descobrir els nombrosos matrimonis de jueus amb dones paganes, i aconseguint l'anul·lació d'éstos (Esd. 9:1-10.44).
Dotze anys més tard va tornar a visitar Jerusalem, ensenyant públicament la Llei (Neh. 9:1-9), i presidint la celebració de la festa dels tabernacles, amb una esplendor com no s'havia conegut des de l'època de Josué (Neh. 8.17-18). Després d'això les Escriptures guarden silenci sobre Esdras. Josefo diu que va morir a Jerusalem a una edat avançada.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).