Gamaliel

Significat de Gamaliel

(heb. Gamlîêl. «Déu ha recompensat» o «recompensa de Déu»; gr.Gamaliel).

1. Príncep de Manasés durant l'èxode. Va ajudar a prendre el cens en el desert i
va portar regals per al tabernacle (Nm. 1.10; 2.20; 7: 54, 59; 10.23).

2. Membre del Sanedrín en l'època apostòlica (6 c 50 d. C.), nét del gran
rabí Hillel i famós erudit hebreu el deixeble del qual més il·lustre va ser Saulo de
Tars (Hch. 22:3). Va ser estudiant de literatura grega i dirigent de la
escola liberal de pensament entre els jueus. Per a distingir-ho del seu
homònim posterior, el seu nét, generalment se'n diu Gamaliel I. Va ser el
primer erudit jueu a qui se li va donar el títol de Rabbân, «el nostre mestre» o
«mestre gran», en lloc del títol corrent de rabbi, «el meu mestre».
Gamaliel va aconsellar amb prudència que el Sanedrín deixés en pau a Pedro i Juan
quan tots dos van ser portats a judici, afirmant que la seva obra arribaria a
anul·lar-se si era solament humana, però que no podria ser detinguda si era de
origen diví (5.34-39).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GAMALIEL

GAMALIEL segons la Bíblia: «recompensa de Déu».
Membre del sanedrín, fariseu, doctor de la Llei, de gran prestigi entre els jueus.

«recompensa de Déu».
Membre del sanedrín, fariseu, doctor de la Llei, de gran prestigi entre els jueus.

Els va donar el consell de no perseguir els apòstols, al·legant que si l'obra que havien emprès era humana, desapareixeria, en tant que, si venia de Déu, l'oposició seria iniqua i en va (Hch. 5.34-39).

Gamaliel havia estat el mestre de Pablo, que va estudiar la Llei sota la seva direcció (Hch. 22:3). Segons el Talmud, Gamaliel era nét d'Hillel, el famós rabí. Va morir cap a l'any 50 d. C.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GAMALIEL