Gentil
Significat de Gentil
(heb. plural gôyim i gr. plural éthnos; totes dues paraules signifiquen «nacions»,
«pagans», «gentils»).
Majorment els que no són de la raça ni de la fe jueves. Els termes així
traduïts són realment menys restringits en el seu significat bàsic que les
traduccions, perquè denoten senzillament «nacions», i van ser usats per a
referir-se a qualsevol grup ètnic, fins i tot als jueus. No obstant això, els
escriptors jueus generalment aplicaven aquests termes a les races i nacions
que no descendeixen d'Abrahán (2 R. 16:3; 2 Cr. 33:2; Esd. 6.21; etc.); per tal
motiu, aquests vocables van arribar a emfatitzar la diferència espiritual i racial
entre els israelites i les diverses nacions paganes que els envoltaven (per a
molts eren els idòlatres, els qui no reconeixien al veritable Déu). En l'AT
de la RVR s'usa la paraula «gentil» una sola vegada, en relació amb la
designació de «Galilea dels gentils» (Is. 9:1); en tots els altres casos es
la tradueix per «nacions» (Gn. 10:5, 20, 31;17:6; 18.18; Ex. 32:10; 34:10, 24;
Lv. 26:33; 2 S. 22.44; etc.), «gent» (Lv. 25:44; Ex. 19:6) o «poble» (Jos.
3.17; Dj. 2.20; Sof. 2:9; Zac, 12:3).
Encara que en l'AT es fa una distinció entre els jueus i la gent d'unes altres
nacions (cf Lv. 20.24 v 26, on el Senyor diu que ha apartat a Israel de
els gôyim, «pobles»), de cap mode aquesta separació havia d'impedir que els
gentils rebessin les benediccions de la salvació (cf Sal. 22.27; Is. 56:6-8;
Gá. 3:8; etc.). En l'era del NT, per mitjà de la mort de Crist es va derrocar
«la paret intermèdia de separació» (Ef. 2.14), la qual cosa assenyala clarament que ja
no ha d'haver-hi distinció entre jueus i altres races sobre els privilegis
espirituals (Ro. 10.12; Gá. 3.28; Col. 3.11): tant jueus com gentils
comparteixen per igual les benediccions de l'evangeli (cf Hch. 10.34, 35, 45).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).