Gennaeus
GENNAEUS (PERSONA) [ Gk Gennaios ( Γενναιος ) ]. Pare d'Apolonio, un dels cinc governadors militars d'un districte de Síria en l'època d'Antíoc V, 164-162 a. C. (2 Mac. 12: 2). S'esmenta el pare d'Apolonio per a distingir-lo d'un altre Apolonio, fill de Menesteo, esmentat anteriorment (2 Mac 4.21). Els cinc governadors locals no van deixar que els jueus visquessin tranquil·lament i en pau per a dedicar-se a l'agricultura (2 Mac 12: 1-2). No queda clar en el text si els governadors tenien ordres o permís perquè el govern central oprimís als jueus. Aquest passatge no té paral·lel en 1 Macabeus, però pot haver estat derivat d'una font comuna (Goldstein 2 Maccabees AB, 432). Els jueus van barallar amb els pobles veïns (1 Macabeus 5), però aquesta referència sembla dir que van barallar amb els funcionaris macedonis locals.
BETTY JANE LILLIE
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).