Gesem

Significat de Gesem

(heb. Geshem, «[nascut en] l'estació plujosa» o «pluja»).

Opositor àrab de Nehemías. Va tractar de tota manera possible d'impedir que els
jueus fortifiquessin Jerusalem. Primer afirmo que aquesta tasca equivalia a
revelar-se contra el domini persa (Neh. 2.19). Com això no va espantar a els
jueus, juntament amb Sanbalat (governador de Samaria) i Tovías (un oficial
amonita) es complotaron per a usar la força aparentment fins van fer plans
per a assassinar a Nehemías (6:1, 2). Per a desacreditar a Nehemías davant els
oficials perses, Gesem va fer circular el rumor que Nehemías estava fent
plans per a revelar-se contra Pèrsia i que es proclamaria rei (vs 6, 7,
«Gasmu»*). El nom Gesem ha estat reconeguda en una inscripció trobada en
Dedám (avui elUl~ en el nord-est d'Aràbia) i en una altra inscripció aramea en una
atuell de plata recentment trobada, ara en el museu de Brooklyn (fig 413).
Aquesta inscripció esmenta cert Qainû, fill de Gesem, rei de Cedar (fig 238).
Cedar és el nom d'una tribu àrab sovint esmentada en la Bíblia
(Is. 21,26; etc.). Com en la inscripció aramea es pot a datar a fins del
s V a. C., que tal vegada va ser en l'època de la vida de Nehemías, podria haver-hi
pocs dubtes en el Gesemde els àrabs de Cedar és el que es va oposar a Nehemías.
La seva elevada posició deixa bé en clar per què la seva posició va ser tan perillosa
per a Nehemías.

238. La vora de l'escudella, il·lustrada en la fig 413, mostra la inscripció:
«Gesem, rei de Cedar».

Bib.: 1. Rabinowitz, JNES 15 [1956]: 1-9. 491

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GESEM

GESEM segons la Bíblia: «corporeïtat».
Un àrab que, juntament amb Sanbalat i Tobías, va intentar impedir la reconstrucció de Jerusalem (Neh. 2.19; 6:1, 2).

«corporeïtat».
Un àrab que, juntament amb Sanbalat i Tobías, va intentar impedir la reconstrucció de Jerusalem (Neh. 2.19; 6:1, 2).

En Neh. 6:6 se li dóna el nom de Gasmu, possiblement la forma assíria.
S'ha especulat que es tractés del cap d'una tribu àrab establerta en Palestina en temps de Sargón, quan la repoblació del nord amb gents estrangeres, o potser establerta en terres de Judà en l'època de l'exili babilònic.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GESEM