Gibeat-elohim

GIBEAT-ELOHIM (LLOC) [Heb gib˓at ( גִּבְעַת) hā˒ĕlōhı̂m ( הָאֱלֹהִים) ]. Un lloc, que significa -muntanya de Déu-, a la regió muntanyenca de Benjamí a la qual Samuel va dirigir a Saúl en compliment d'un tercer senyal profètic que confirmava la seva unció com a príncep sobre Israel (1 Sam 10: 5). El nom del lloc hebreu, juntament amb l'informe del rapte profètic predit per Saúl en companyia de profetes celebrantes, indica que el lloc era un "lloc alt" de culte. Evidentment, el santuari va estar temporalment ocupat en l'època de Saúl, ja que en aquest lloc s'esmenta explícitament un neṣib filisteu (que potser significa -governador- o -guarnició-).

Atès que el topònim Gibeath-elohim apareix només en 10: 5, la majoria dels erudits estan d'acord que el lloc no era una ciutat completament distinta en Benjamí, sinó que era un nom alternatiu, o potser un recinte especial, associat amb alguna ciutat coneguda. A. Demsky va suggerir que -la muntanya de Déu- era en realitat el famós santuari de Gabaón, la ciutat més probable de Benjamí que hagués estat ocupada per filisteus (1973: 27-28). Aquesta teoria es veu soscavada no sols per la falta d'evidència textual que apunt a tal conclusió, sinó també per l'absència de restes filistees de les excavacions del-Jib. Veure GIBEON. Problemes similars plagan la proposta de WF Albright de trobar a Gibeath-elohim en Burj Beitin (1924: 28-43).

Diverses pistes textuals suggereixen que Gabaat-elohim hauria d'identificar-se amb Gabaa / Geba de Benjamí. La tercera predicció de Samuel que Saúl sofriria un rapte profètic en arribar a Guibeat-elohim (10: 5) sembla complir-se en 10.10 quan s'informa que va aconseguir l'èxtasi en arribar a -Guibeá-. Encara que Samuel va ordenar a Saúl llavors -fer tot el que la seva mà pogués fer-, la història actualment manca de compliment d'aquest manament. JM Miller, per tant, va proposar que el conte popular original de Saúl una vegada va descriure com Saúl després va derrotar al filisteu neṣib en Guibeá (cf. 13: 4), precipitant així la revolta hebrea (1974: 157-63). No obstant això, una glossa jueva posterior també va atribuir a Jonatán el mateix fet en Geba (13: 3), el topònim jueu de Guibeá. Aquest informe probablement va sorgir en els cercles davídics amb la intenció d'eclipsar la responsabilitat de Saúl de liderar la revolta contra els filisteus (Arnold 1987: 73-77).

Per tant, Gabaat-elohim ha de considerar-se com el nom de culte per al -lloc alt- en o prop de Gabaa / Geba de Benjamí, situat en la moderna Jaba˓ (MR 175140) 9 km al NE de Jerusalem. Encara no s'han realitzat excavacions en aquest lloc.

Bibliografia

Albright, WF 1924. Excavacions i resultats en Tell el-Ful (Guibeá de Saúl). AASOR 4. New Haven.

Arnold, P. 1987. Gibeah in Israelite History and Tradition. Doctor. dis. , Universitat d'Emory, Atlanta.

Demsky, A. 1973. Geba, Gabaa i Gabaón: una endevinalla històrica-geogràfica. BASOR 212: 26-31.

Miller, JM 1974. L'ascens al poder de Saúl: algunes observacions sobre 1 Sam. 9: 1-10: 16; 10: 26-11: 15 i 13: 2-14: 46. CBQ 36: 157-74.

—. 1975. Geba / Guibeá de Benjamí. VT 25: 145-66.

      PATRICK M. ARNOLD