Grosura

Significat de Grosura

(heb. jêleb).

Als israelites se'ls va prohibir menjar la grassa/grosura o el sèu (Lv. 3.17;
7.23, 24; etc.) perquè «tota la grosura és de Jehová» (3.16). La hi devia
cremar sobre l'altar (Ex. 29:13; Lv. 3:3-5; etc.) com a «olor grata a Jehová»
(17:6). Aquests termes s'usen sovint en forma figurada en passatges que
tracten de la prosperitat material i les benediccions personals (Gn. 45:18; cf 1
Cr. 4.40; Sal. 92:14; Pr. 11.24, 25; Is. 30:23; etc.). En Ex. 29:13 es
esmenta la «grosura» (heb. yôthereth, «la qual cosa queda [sobra] sobre») adherida
al fetge, un apèndix no identificat adjunt al fetge. En Job 15.27 es
parla del greix (heb. pîmâh) que, en forma de plecs (indicant
superabundància), cobreix els flancs o la cintura d'una persona. Vegeu
Engrossir.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GROSURA

GROSURA segons la Bíblia: Formant la part més rica del cos de la víctima, havia de ser oferta a Déu sobretot la resta: «vianda és d'ofrena que es crema en olor grata a Jehová; tota la grosura és de Jehová» (Lv. 3.16).

Formant la part més rica del cos de la víctima, havia de ser oferta a Déu sobretot la resta: «vianda és d'ofrena que es crema en olor grata a Jehová; tota la grosura és de Jehová» (Lv. 3.16).

Abel va oferir a Déu la grosura dels primogènits de les seves ovelles (Gn. 4:4; cp. Nm. 18.17).

Per la llei mosaica, tota la grosura dels animals sacrificats pertany a Jehová. Hi ha una prohibició expressa de menjar d'ella (Lv. 3:3, 9, 17; 7:3, 23, 25), igual que succeeix amb la sang (encara que la prohibició de menjar greix queda limitada a la llei cerimonial mosaica; no vaig agafar amb la de menjar sang, que s'estén a tota la humanitat, i que no ha deixat de tenir vigència, Gn. 9:3, 4; cp. 15.20, 28-29).

Cremada sobre l'altar, la grosura era per a Jehová un sacrifici d'olor grata (Éx. 29:13, 22; Lv. 4:8-10, 31). Evidentment, en ocasió de l'establiment en Canaán i per la distància que separava a la major part dels israelites del santuari central, es va abolir la prescripció de cremar la grosura quan es tractava d'animals dedicats únicament al seu consum com a aliment (Dt. 12.15, 16, 21-24).

En Is. 1.11 es tradueix «sèu». En el passatge de Neh. 8.10, on s'ordena: «aneu, mengeu grosura, beveu vi dolç», el terme traduït «grosura» no és «cheleb», com en els altres passatges, sinó «mashmannim», lit., substàncies olioses, i apareix únicament en aquest passatge en tot l'AT. És evident que no es refereix a grassa animal.

Aparentment es refereix a menjars deliciosos.
La grosura, en tipologia, representa l'energia interna del Senyor Jesús en la seva ofrena de Si mateix a Déu.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GROSURA