Garlanda
també: Guirnalda
Significat de Garlanda
(gr. stémma, «garlanda»).
Cèrcol fet amb flors o fulles que els sacerdots pagans posaven sobre les
caps dels animals per al sacrifici i sobre els ídols en preparar-se
per a sacrificar-los. En Hch. 14.13 es descriu com el sacerdot del temple
pagà de Listra s'estava preparant per a oferir sacrificis a Pablo i
Bernabé portant bous i garlandes. En aquest cas, les garlandes haurien
estat destinades a les víctimes del sacrifici o servit com a símbols
honorífics per als apòstols, als qui els habitants de Listra consideraven
déus.
Probablement els «adorns» i «adorns per al cap» de Pr. 1:9 i 4:9 (heb.
liwyâh, «garlanda») corresponguin també a garlandes per a posar sobre la
cap, simbolitzant amb això la instrucció del pare, la llei de la mare i la
saviesa. També la paraula heb. peêr, «adorn per al cap» (Is. 61:3,
10; traduïda en BJ com a «diadema») suggereix que el Messies donaria als endolats
una «diadema» en lloc de cendra, i que seria vestit amb un mantell de justícia
i «abillat» amb una diadema com un nuvi oriental. Vegin-se Corona; Diadema.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).