Cuc

Significat de Cuc

Invertebrat, amb cos allargat mancat d'ossos, constituït per un
conjunt de segments articulats.

En la Bíblia trobem diverses paraules hebrees i gregues per a designar
diferents classes de cucs, encara que una mateixa paraula es pot usar per a
vàries. Aquests són alguns dels termes: 1. Heb. tôla{ath, tôlê{âh, tôlâ{.
En Ex. 10.20 s'usa una d'aquestes paraules per a referir-se als cucs que
apareixien en el mannà putrefacte (alguns erudits diuen que es refereix al
corc); i en Is. 14.11 i 66:24 per a al·ludir als que s'alimenten de
cadàvers. En Dt. 28:39, i també en Jon. 4:7, tal vegada s'està esmentant
larva de les vinyes (Cochylis ambiguella), coneguda també com a «Trepant de les
vinyes» perquè destrueix els sarments fent galerias dins d'ells.
Però hi ha els qui creïn també que el «cuc» del v 7 podria ser un caragol.
En Job 25:6, Sal. 22: 6 i Is. 41:14 es compara a l'home feble i menyspreable,
amb un cuc, no necessàriament d'alguna classe en particular. 2. Heb.
rimmâh, és a dir, el cuc que viu en els aliments putrefactes (Ex. 16.24) i
en els cadàvers (Job 21.26; 24:20; Is. 14.11), i que a vegades també es
troba en unes certes ferides (Job 7:5). A l'home feble li ho compara amb ell
(cp 25:6). 3. Heb. sâs (Is. 51:8). En aquest cas, evidentment es tracta de
una arna.* 4. Heb. zâjal (El meu. 7.17), una forma verbal que significa
«reptar». La RVR tradueix el terme per «colobra» i «serps». «Rèptil» o
«rèptils» seria una traducció més encertada. 5. Gr. skolx «cuc» o
«larva». Es troba aquesta paraula en Mr. 9.46, on es refereix als cucs
que s'alimenten de cadàvers. En Hch. 12.23 l'adjectiu relacionat amb aquesta
paraula, skÇlkóbrÇtos, «menjat pels cucs», s'usa per a descriure la
parasitosis intestinal que li va produir la mort al rei Herodes Agripa.509

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CUC

CUC segons la Bíblia: (a) Terme heb. que designa a tota mena d'animal invertebrat reptant: «tõlë’ãh» i «tõla’ath»; gr. «skõlëx».
Ataca:

(a) Terme heb. que designa a tota mena d'animal invertebrat reptant: «tõlë’ãh» i «tõla’ath»; gr. «skõlëx».
Ataca:

als vegetals, vinya, etc. (Dt. 28:39; Jon. 4:7);
al mannà durant la nit (Éx. 16.20);
als cadàvers (Is. 14.11; cp. Is. 66:24 i Mr. 9.48),

als intestins d'algú, provocant la seva mort (Hch. 12.23).
L'ésser humà, feble criatura, és comparat amb un cuc (Jb. 25:6; Is. 41:14). El Senyor l'usa profèticament, com a indicació del profund de la seva humiliació en la seva mort; «Mes jo sóc cuc, i no home» (Sal. 22:6).

(b) Heb. «rimmãh», terme col·lectiu que implica alhora la putrefacció i els cucs que es desenvolupen (Jb. 21.26; 24:20; Is. 14.11; Éx. 16.24).
Aquest terme designa a l'home en Jb. 25:6.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CUC