Cruz

Significat de Cruz

(heb. {êts, «arbre»; gr. staurós, «estaca», «pal», «creu»).

Pal enterrat en la terra en posició vertical, sovint amb un tros
perpendicular a ell, en la seva part superior, per a formar una T o una creu. La
crucifixió* era un mètode característic d'execució romana. No obstant això,
mai s'aplicava a ciutadans romans, perquè aquesta forma de càstig es reservava
per a les persones més menyspreades: els esclaus, els pitjors criminals i els
no romans. En sotmetre's a #aqueix forma de mort, Crist es va humiliar fins al
sumo (Fil. 2:8). Sobre tots els crucificats es pronunciava una maledicció (cf
Dt. 21.23; Gá. 3.13). Sembla que aquest mode d'execució va ser introduït en
Palestina per Antíoc Epífanes c 165 a. C. La lenta mort en la creu era
veritablement horrible, perquè les víctimes continuaven vivint moltes hores, i a
vegades fins a diversos dies. Entre els jueus, la forma més corrent d'execució
era l'apedregada, encara que també existia la possibilitat del penjament o
de l'empalamiento dels cossos morts sobre una biga o un arbre per a
exposar-los a la vergonya pública (Dt, 21.22, 23).

El Salvador va parlar de la creu com d'un símbol de sacrifici propi (Mt.
10.38; 16.24). Com ho van proclamar els apòstols, l'evangeli estava centrat
en la crucifixió i resurrecció del nostre Senyor (1 Co. 2:2; etc.), i amb
Pablo la creu va arribar a ser un terme abarcante per a parlar del missatge de
salvació mitjançant Crist (1 Co. 1.18; Gá. 6.14; Fil. 3.18; Col. 1.20). «I jo,
si fos aixecat de la terra -va dir Jesús-, a tots atrauré a mi mateix» (Jn.
12.32).

141. Cruz estucada amb el que sembla ser un reclinatorio per a orar enfront de
ella. La hi va descobrir en 1939 en una casa d'Herculano, habitatge que va ser
destruïda en el 79 d. C. per efectes de l'erupció del volván Vesubio.

Una de les creus aparentment cristianes més primerenques que s'hagi trobat
fins ara és la que es va gravar en la paret estucada d'una casa d'Herculano,
descoberta en 1939. Sota ella hi ha un petit gabinet de fusta que es
creu hagi estat un reclinatorio per a orar o un altar (fig 141). Altres creus
antigues van ser gravades en osseres (receptacles per als ossos), tal vegada
cristians, a Jerusalem. Vegin-se Penjar; Barrabás; Clau.

Bib.: FJ-AJ xii.5.4.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CREU

CREU
segons la Bíblia: Aquest terme no figura en l'AT, però fora d'Israel la crucifixió era un suplici comú a diversos pobles de l'antiguitat.

Aquest terme no figura en l'AT, però fora d'Israel la crucifixió era un suplici comú a diversos pobles de l'antiguitat. (Vegeu CRUCIFIXIÓ).

Es veu del relat de la crucifixió que la creu era de fusta (Col. 2.14), pesada, però que un home robust podia portar (Mt. 27:32; Mr. 15.21; Lc. 23.26; Jn. 19.17); és per això dubtós que tingués les immenses dimensions amb què apareix en unes certes representacions artístiques.

Era aixecada abans o després d'haver-se fixat en ella la víctima, encara que és probable que en la major part dels casos fos abans. Els tres principals tipus de creu són:

(a) La creu anomenada generalment creu de Sant Andrés, que té forma de X.

(b) Una creu anàloga a la lletra T.

(c) La creu que coneixem en forma de punyal.

És probable que la creu de Crist tingués la forma del tipus (c), com comunament es representa artísticament, puix que permetia millor que les altres la fixació, en la part superior, d'un cartell amb el nom, el títol, i el crim del reu (Mt. 27:37; Mr. 15.26; Lc. 23.38; Jn. 19.19).

Fins a la mort de Crist, i fins i tot després, la creu va suscitar l'horror i la repulsió, com succeeix en els nostres dies amb el cadafal (Jn. 19.31; 1 Co. 1.23; Gá. 3.13; Fil. 2:8; He. 12:2; 13.13).

Portar la creu significa així incórrer en l'oprobi i les calúmnies.
Després de la crucifixió, els deixebles més ardents van assumir una actitud totalment diferent referent a això.

Pablo es gloriaba de la creu de Crist (Gá. 6.14), cosa que significava, per a l'apòstol, el perdó dels pecats gràcies a Crist, la mort i resurrecció amb Ell (Ef. 2.16; Col. 1.20).

Jesús mateix va emprar la creu en sentit figurat i espiritual (Mt. 10.38; 16.24).

Abans de l'era cristiana, els escalfaments, fenicis, egipcis, i nombrosos pobles d'orient, empraven la creu sota l'una o l'altra forma, com a símbol sagrat.

Els espanyols la van descobrir en el segle XVI entre els indis de Mèxic i del Perú, però amb un significat totalment distint al que té per a nosaltres.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CREU