Herba

Significat d'Herba

(heb. jâtsîrs, mispô, {êseb, jashash, âjû, {ârâh; aram. deshe; gr. jórtos,
botán, lájanon).

Terme genèric que inclou una varietat de plantes herbàcies (gespa, herba,
pastura), cerealeras i juncáceas (enea, jonc, junquillo) que no desenvolupen un
tronc llenyós persistent com els arbustos i els arbres; alguns de els
vocables originals també indiquen el «fenc» (herba segada que s'asseca i es
conserva per a aliment del bestiar). L'herba va ser creada el 3er dia de la
setmana de la creació, i havia de servir com a aliment per als animals i el
home (Gn. 1.11, 12, 29, 30). Durant les plagues d'Egipte l'herba va ser
destruïda per la calamarsa i les llagostes (Ex. 9.25; 10.15). Tant el salmista
com els profetes la van usar en sentit figurat i il·lustracions, com també
ho va fer Crist en la paràbola de la llavor de mostassa (Mt. 3.32). En molts
casos se l'usa per a indicar la rapidesa amb què es marceix en temps de seca,
pel que justificadament podem incloure les plantes herbàcies i tendres en
general, ja que algunes pastures són dures i resistents a la sequera. L'herba
proveeix farratge per als animals (Nm. 22:4, BJ; 1 R. 18:5; Sal. 104:14). En
sentit figurat l'herba simbolitza el passatger en general o la brevetat de la
vida de l'home en particular (Sal. 90:5, 6; 103:15; Is. 40:6-8). La paraula
heb. jâtsîr «herba», «fenc», i la gr. jórtos, del mateix significat, han estat
traduïdes com a «herba» en la majoria dels casos, però en alguns passatges (2
R. 19.26; Sal. 104:14; etc.) com a «fenc». Pablo usa fenc per a indicar cosa sense
valor, alguna cosa que algunes persones estaven emprant per a edificar l'obra en
Corint (1 Co. 3.12).

Bib.: PB 28, 29.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HERBA

HERBA segons la Bíblia: (a) En general:
Terme emprat en les Escriptures amb un sentit indefinit, referit a les herbes en general. Les gramínies («Graminaceae») i els cereals conreats són els tipus més representatius.

(a) En general:
Terme emprat en les Escriptures amb un sentit indefinit, referit a les herbes en general. Les gramínies («Graminaceae») i els cereals conreats són els tipus més representatius.

En Gn. 1.11-12 s'esmenten, successivament, herba verda, herba, i arbres.

En un sentit figurat, el terme herba descriu la brevetat de la vida terrestre de l'home: al matí, l'herba floreix; a la tarda, es talla i s'asseca (Sal. 103:15, 16; cf. Sal. 37:2; 90:5, 6; 92:8; 102:12; Is. 40:6, 7, 8; Mt. 6.30; Lc. 12.28).

(b) HERBES AMARGUES
Formaven part del sopar en la celebració pasqual (Éx. 12:8; Nm. 9.11).

No s'especifica de manera particular de quines herbes es tractava.
El terme «herba», de tota manera, no apareix en l'original, que literalment diu «amargor» (heb. «merorim»).

En tipologia, així com el xai pasqual és tipus de Crist sacrificat per nosaltres (cf. 1 Co. 5:7), les herbes amargues simbolitzen, indubtablement, el record en les nostres ànimes que va ser pels nostres pecats que Ell va sofrir.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HERBA