Hisop

Significat d'Hisop

(heb. êzôb; ac. zûpu; gr. hússÇpos).

Els termes hebreu i grec així traduïts molt probablement es refereixen a la
mejorana o 550 mayorana de fulles verda-grisenques. És una planta petita amb
tiges velloses que acaben en una massa de petites flors blanques. Té un
aroma acre i fragant, i el seu gust s'assembla al de la menta. Les seves fulles i
tiges són suculents i en temps moderns la planta ha estat usada com una
espècia o condiment, i també en medicina. Se la troba pertot arreu
en Palestina, brollant entre les roques, a les terrasses i en les parets (1 R.
4.33). A més del seu ús en els ritus de la Pasqua (Ex. 12.22), l'hisop es
emprava en el dia de la purificació d'un leprós o d'una casa (Lv. 14:6, 7,
49), en relació amb l'ofrena de la vedella vermella, i en la purificació de
homes i coses que van tenir contacte amb morts (Nm. 19:6, 17, 18). De
acord amb Heb. 9.19 i 20, Moisès va usar l'hisop en la ratificació del pacte.
Per al salmista, l'hisop era un símbol de purificació (Sal. 51:7).

Molta discussió ha suscitat el terme «hisop» en Jn. 19.29, perquè semblaria
que fora part d'una planta de tija llarga. Alguns conjecturen que la
lectura original hauria de ser hússos, «javelina [venablo]», en comptes d'hússopos,
«hisop». En un manuscrit del s XI d. C. es llegeix, efectivament, hússos. Altres
conjecturen que té relació amb l'hisop de la primera Pasqua (Ex. 12.22).

Bib.: PB 160-162, 222.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HISOP

HISOP segons la Bíblia: Planta aromàtica d'Egipte i Palestina, de la família de les labiadas, que també comprèn les mentes.

Planta aromàtica d'Egipte i Palestina, de la família de les labiadas, que també comprèn les mentes.

És un arbust d'uns 30 a 45 cm. d'altura, amb fulles petites i velloses, que s'aferra als murs i a les roques (1 R. 4.33).

S'usava sovint un manoll d'hisop per a dur a terme l'aspersió de la sang expiatòria durant la Pasqua (Éx. 12.22), per a la purificació del leprós (Lv. 14:4-7), o per a la d'una casa pronunciada leprosa (Lv. 14.48-53).

Així mateix, es prenia l'hisop per a fer i aplicar l'aigua de la purificació de les cendres de la vaca alazana (Nm. 19:2, 6, 18; cf. He. 9.19).

El salmista clama: «Purifica'm amb hisop, i seré net» (Sal. 51:7), pensant en realitat en l'aspersió de la sang de l'expiació feta amb l'hisop, i que és l'única cosa que pot cobrir el pecat (He. 9.22).

Quan Jesús va ser clavat en la creu, un va acostar als seus llavis una esponja xopada en vinagre, fixada a un hisop (Jn. 19.29).

D'altra banda, en Mt. 27:48 i Mr. 15.36 es parla d'una canya. Respecte a això, no pot tractar-se d'una contradicció, com alguns adversaris de la Bíblia han suposat gratuïtament.

L'hisop podria haver estat fixat a una canya, o potser la paraula canya podia referir-se a una branca llarga d'hisop. Haley suposa que la beguda va ser oferta dues vegades a Jesús.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HISOP