Hobab

Significat d'Hobab

(heb. Jôbâb, potser «estimat [afavorit]»; ugar. Hbb; suar. Jbb; agafar. Hababa).

Fill de Reuel i cunyat de Moisès (Nm. 10.29). Però en Dj. 4.11, a causa d'un
error en la puntuació vocàlica, se'n diu «sogre». Els masoretas, que
van afegir la vocalització al text hebreu original, van fer que jtn es llegís
jôtên, «sogre»; però s'hauria de llegir jâtân, «cunyat». Hobab era fill de
Jetro,* sogre de Moisès (Ex. 2.16-21), i per això encunyat de Moisès. Quan
els israelites van sortir de Sinaí rumb a Canaán, Moisès li va demanar a Hobab que
els servís de guia en el desert (Nm. 10.29-32). Després d'alguna
vacil·lació va consentir, i des de #aqueix temps els membres de la seva família, coneguts
com ceneos, van viure amb la tribu de Judà. Després de la conquesta de Canaán es
van establir en la part sud del país (Dj. 1.16; cf 1 S. 15:6; 27:10; 30:29);
una família dels ceneos es va separar del grup i es va mudar al nord de Cedes en
Neftalí (Dj. 4.11; cf v 6). Vegeu Reuel 2.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HOBAB

HOBAB segons la Bíblia: Fill de Ragüel madianita, que era sogre de Moisès (Nm. 10.29).
Moisès va demanar a Hobab, bon coneixedor del desert, que es quedés amb ells per a instruir-los sobre ell en els llocs al fet que Déu els conduís (Nm. 10.29-33).

Fill de Ragüel madianita, que era sogre de Moisès (Nm. 10.29).
Moisès va demanar a Hobab, bon coneixedor del desert, que es quedés amb ells per a instruir-los sobre ell en els llocs al fet que Déu els conduís (Nm. 10.29-33).

Els seus descendents es van establir a Israel (Dj. 1.16; 4.11).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HOBAB