Hoba

HOBA (LLOC) [Heb ḥôbâ ( חֹובָה) ]. En Gènesi 14, Abraham i Lot van separar els seus ramats i ramats. Lot va ser a la vall del Jordán i va acampar prop de Sodoma. L'àrea va ser assaltada per quatre reis, potser de Mesopotàmia (14: 1). Els reis es van emportar el botí i aparentment els captius. Entre aquests últims estava Lot i els seus béns (v. 12). Quan la notícia va arribar a Abraham, va reunir els seus homes de guerra i va perseguir els assaltants fins a Dan (v 14). Va derrotar a l'enemic i després els va perseguir fins a Hoba, al nord de Damasc (v. 15). Alguns afirmen que aquest capítol no és històric, encara que està escrit de manera històrica. Per tant, es pot argumentar que Hobah no era un lloc en absolut, però Damasc ho era i presumiblement Donen ho era. Llavors és possible que Hobah també ho fos. La LXX Chōba apareix en Gènesi 14.15 i Judit 4: 4; 15: 5; i tal vegada 15: 4. La primera referència en Judith és una llista que inclou Samaria, Jericó, Choba i Jerusalem. Això semblaria ser un lloc jueu o israelita, tal vegada el-Marmaleh a la vall del Jordán, a 30 milles al sud de Bet-shan, o el-Mekhubbi entre Bet-shan i Tubes. Però Abel ( GP 1: 299) ho va identificar amb Hobah en Gènesi 14.15 (Moore JudithAB, 149). En el capítol 15, després que Judith li tallés el cap al seu general, Holofernes, l'exèrcit enemic va entrar en pànic i va fugir. Uzías, el magistrat principal de la ciutat de Bethuliah, assetjada per Judit, va enviar (v 4) reforços a Chobai (Choba, LXX N), etc. Aquest també semblaria ser un lloc jueu o israelita. No obstant això, en el v. 5, els israelites van perseguir l'enemic i el van derrocar fins a Choba, fins i tot més enllà de Damasc i la seva frontera. Això sona més a Gènesi 14.15 i, per descomptat, podria ser una repetició conscient de Gènesi 14.15. Però ho sigui o no, la descripció és similar i no és més útil per a localitzar el lloc.

Hi ha diverses identificacions proposades d'Hobah. Gènesi ho descriu a l'esquerra de Damasc, és a dir, a un que mira cap a E, i per tant Hobah estaria al N. La frase addicional "a l'esquerra de Damasc" s'ha comparat amb altres tres glosses topogràfiques explicatives, Siddim (v 3) , Enmishpat (v 7), i la Vall del Rei (v 17), tots els quals poden tenir un valor dubtós. Wetzstein va pensar que era Hoba, a unes 20 hores de viatge al N de Damasc (Skinner Genesis ICC , 267). Un altre Hoba (o el mateix?), Una deu, és ca. 50 milles al N de Damasc, en el camí a Palmyra; i encara un altre Hoba és un poble esmentat per Troilo com .25 milles al N de Damasc (Keil i Delitzch nd: 206). Sellin i altres han relacionat Hobah amb Ubi o Ube, que apareix en els Textos d'Execració de 1850 a. C.  (ANET , 329) i en les tablillas de Tell el-Amarna ( EA 53; 139: 63; 146: 12; 189) del segle XIII. Aquí està el districte al voltant de Damasc (Skinner Genesis ICC). EA Letter 53 és una d'Akizzi de Qatna al faraó egipci Amenhotep III que diu que Ube ja no pertany al meu senyor (53:23, 27, 28, 37, 57, 59; Mercer 1939: 229). El nom també apareix en la lletra 189: revers 12. Haldar ( BID2: 615) considerava a Amarna Ube un territori amb la seva capital a Damasc; Damasc es desconeix abans del segle XVI. Així, una altra ciutat va ser el centre d'assentament. Suggereix que això està representat pel monticle de Tell el-Salihiye, ca. 10 milles a l'E de Damasc. És el monticle més gran trobat a la regió, la qual cosa pot afavorir l'opinió que va ser la capital en els primers períodes. En conseqüència, Hobah era probablement el nom d'aquest lloc. Es va establir en temps prehistòrics, i en el període babilònic antic va ser una ciutat fortificada.

Bibliografia

Keil, CF i Delitzsch, F. nd Comentari bíblic sobre l'Antic Testament: vol. 1. El Pentateuco. Grans ràpids. Repr.

Mercer, SAB 1939. Tell el-Amarna Tauletes. Toronto.

      HENRY O. TOMPSON