Hofra

Significat d'Hofra

(heb. Jofra{; egip. 2ib-R{, «el cor de Ra s'alegra»; cun. Uhpara).

Quart rei de la dinastia 26a d'Egipte (c 588-c 569 a. C.), millor conegut per
la forma grega del seu nom: Aprís, Apries. Hofra va seguir la política
antibabilònica dels seus predecessors i va intentar ajudar a Jerusalem quan la
ciutat va ser assetjada per Nabucodonosor, en algun moment entre el 588 i el 586
a. C. (Jer. 37:5-11). L'esforç va fracassar i l'exèrcit egipci va ser obligat a
retirar-se. Després de la destrucció de Jerusalem molts jueus van fugir a
Egipte, especialment després de l'assassinat del governador Gedalías i de la
matança de la guarnició caldea de Mizpa. Entre els quals van anar a Egipte contra
la seva voluntat va estar Jeremies i el seu secretari Baruc (cps 41-43). El profeta
va predir que Hofra moriria a les mans dels seus enemics (44:30), predicció que es
va complir més tard. En una revolta militar, Hofra va ser obligat a reconèixer al
comandant de l'exèrcit, Amasis, com a corregent. Dos anys més tard va haver-hi una
disputa entre els 2 governants, que va resultar en una batalla sagnant entre
els seus respectius seguidors i en la mort d'Hofra. No obstant això, Amasis el
va sepultar amb honors reals.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HOFRA