Imna

IMNA (PERSONA) [Heb yimnā˓ ( יִמְנָע) ] Un descendent d'Aser, que es troba en la genealogia tribal segmentada en 1 Cròniques 7: 30-40. El nom apareix en la LXX com Imana i en la LXX L com Iamna. En la seva forma, és una conjugació verbal imperfecta qal de 3 ms de l'arrel mn˓ , que significa "retindrà", i pot ser un hipocoristicón d'una forma original que contenia el nom d'una deïtat després del verb.

Imna apareix en el vers. 35 com un fill d'Helem, la qual cosa el converteix en un descendent de quarta generació de l'ancestre epònim Aser. Atès que altres noms en la llista, com Shual, Zophah, Japhlet i Shelesh / Shilshah, apareixen en altres parts de la Bíblia com a noms de clans i / o regions geogràfiques, i el resum en el v.40 indica que la font subjacent de la genealogia va ser una font administrativa. llista utilitzada per a propòsits de reclutament militar i possiblement també tributació, és probable que Imna no sigui el nom d'un individu sinó el d'un clan o un llogaret. Tots els grups nomenats en la genealogia de les Cròniques per a Aser semblen haver viscut en l'enclavament Aserita situat en S Mt. Ephraim i no en el territori galileu d'Aser (Edelman 1988). Veure ASHER (PERSONA); ASHURITAS.

Imna probablement és una variant de l'ortografia o la corrupció textual d'Imna, que es troba en el vers. 30, i d'Imrah, que es troba en el vers. 36, de la mateixa genealogia. En el primer cas, la final que ha intercanviat amb la final Ayin, que no hauria afectat la pronunciació del nom. En el segon cas, a més de la mateixa alteració al final del nom, una monja medial s'ha confós amb un reš , un error que era possible cometre en l'escriptura quadrada, però no en l'escriptura hebrea arcaica més antiga. Tal error podria haver ocorregut fàcilment per un error d'un copista durant els segles de transmissió del text de Cròniques. En conseqüència, Imna / Imnah representaria a un clan Asherita situat en algun lloc de S Mt. Ephraim.

L'aparició del nom tres vegades dins de la genealogia s'ha entès de dues maneres. D'acord amb el punt de vista que la genealogia és homogènia i es deriva d'una llista administrativa de clans aseritas feta en un sol punt en el temps, Imna en el v 35 seria un homònim intergeneracional d'Imnah en el v 30, i Imrah en el v 36 seria una referència corromput a la Imná de v 35. els dos noms Beri Imra ( Bry i ymrh ) no estaria fills de Zofa sinó que representaria la corrupció d'una lectura original ymnh bny, -fills d'Imná-, que van introduir els descendents d'Imná en la presentació contínua de la cinquena generació de descendents en la genealogia segmentada (Na˒estimen fc.).

Segons el punt de vista alternatiu, els casos de repetició de noms dins de la genealogia, inclosos Beriah / Beri, Zophah, Shelesh / Shilshah, Shua / Shual i Imnah / Imna / Imrah, han de prendre's com a indicacions de la naturalesa composta de la genealogia. . El cronista hauria combinat tres llistes administratives derivades de diferents èpoques, però que nomenaven els membres de l'enclavament asherita en tres moments distints en el temps, per a produir la forma final de la genealogia. Seguint aquest enteniment, els tres Imnahs representarien el mateix clan en diferents punts en el temps, o els dues finals representarien el mateix clan al llarg del temps, mentre que el primer podria representar un homònim distant dins de la regió de Galilea, abans de l'escissió de l'enclavament. grup (Edelman 1988).

Independentment de l'enfocament estructural adoptat per a la genealogia, Imna es pot vincular encara més amb la terra de Yemini que es diu que Saúl va travessar en la seva cerca dels ases perduts del seu pare en 1 Sam 9: 4 (Curtis i Madsen Chronicles ICC, 155; Edelman 1989: 53-54). El gentilici dels menys coneguts del clan Asherite d'Imná és tan prop del gentilici de la tribu de Jamin (Ben), ymny vs ymyny, que el medial iod en el text MT fàcilment podria haver estat afegit com una mater lectionispor un escriba o copista posterior quan ja no s'entenia la referència original al grup dels aseritas i es presumia que es referia als famosos benjaminitas. Les quatre terres que va travessar Saúl en el sud del mont Efraín es poden identificar amb els clans aseritas en la genealogia d'1 Cròniques 7; i segons el fet que Saúl seguís una ruta seqüencial, la terra dels yemnitas pot situar-se temptativament a la regió al voltant de Betel i Hai (Edelman 1989: 53-54).

Bibliografia

Edelman, D. 1988. La genealogia asherita en 1 Cròniques 7: 30-40. BR 33: 13-23.

—. 1989. El viatge de Saúl pel mont Efraín i la Ramá de Samuel (1 Sam. 9: 4-5; 10: 2-5). ZDPV 104: 44-58.

Na˒estimen, N. fc. JBL.

      DIANA V. EDELMAN