Impio

Significat d'Impio

Que no reconeix cap déu; irreligiós/a. L'expressió apareix amb molta
freqüència com a traducció del: 1. Heb. belîya{al, literalment «inútil» (2 S.
23:6; Dt. 13.13; 1 S. 2.12; etc.). 2. Heb. jânêf, «alienat (de Déu)», que
té també el sentit de «hipòcrita» (Job. 8.13; 13.16; etc.; cf Pr. 11:9;
Is. 33:14). 3. Heb. râsha, «dolent», «malvat», «culpable», traduït com
«dolent», «impiu» en la majoria dels casos (Gn. 18.23, 25; Ex. 9.27; Job 3.17;
5.15; Sal. 26:5; etc.). 4. Heb. zêd, «superb», «arrogant» (Sal. 119:51, 69;
etc.). 5. Gr. asebes, «impiu», «malvat» (Ro. 4:5; 5:6; 1 Tu. 1:9; 2 Tu. 3:2;
etc.). Alguns d'aquests termes es refereixen al concepte de «inic», i tenen
el sentit de «dolent», «malvat», «injust», «pervers», «impiu» (Job 9.20;
27:7; 29:17; Sal. 10.15; 43:1; etc.). Vegeu Belial.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: IMPIO