Jaboc

Significat de Jaboc

(heb. Yabbôq, tal vegada «evacuació [vessament, fluir]»).

Riu de Transjordània que en el temps de Moisès constituïa el límit nord del
regne amorreu de Sihón (Nm. 21.23, 24; Jos. 12:2; Dj. 11.22), com també la
línia nord del territori amonita (Dt. 2.37; 3.16). Les fonts d'aquest riu
estan prop de Rabá dels amonitas. Des d'allí flueix primer en direcció al
nord, però després d'uns 32 km pren rumb oest i entra al Jordán a uns 37
km al nord de la Mar Morta. El seu nom modern és Nahr e5-Zerq~, «el riu blau».
La lluita de Jacob contra l'Àngel va ocórrer en un gual del Jaboc (Gn. 32:22-32).
Quan els israelites van prendre Transjordània, el Jaboc, que dividia a Galaad en
dues parts, va formar el límit nord de la tribu de Gad i el bord sud de la de
Manasés (figs 271, 289). Mapa VI, D-4.

271. El riu Jaboc, prop del tradicional lloc on Jacob va lluitar contra el
Ángel de Déu.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JABOC

JABOC segons la Bíblia: Afluent del Jordán pel seu vessant oriental. Jacob ho va superar en tornar de Mesopotàmia (Gn. 32:22). Neix prop de Rabá d'Amón (l'actual Amman). D'allí flueix per més de 19 Km. cap al nord-est, virant després cap al nord-oest, mantenint aquesta direcció durant 24 Km.

Afluent del Jordán pel seu vessant oriental. Jacob ho va superar en tornar de Mesopotàmia (Gn. 32:22). Neix prop de Rabá d'Amón (l'actual Amman). D'allí flueix per més de 19 Km. cap al nord-est, virant després cap al nord-oest, mantenint aquesta direcció durant 24 Km.

Després corre per uns 27 Km. per una vall que separa Galaad d'Amón. Desemboca al Jordà a uns 69 Km. al sud de la mar de Galilea i a 37 al nord de la mar Morta. El Jaboc es diu en l'actualitat Nahr ez-Zerkã.

Considerat en el passat com a davantera, el Jaboc separava als amonitas del regne de Sehón l'amorreu, i més tard de la tribu de Gad.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JABOC