Jabneel

JABNEEL (LLOC) [Heb yabnĕ˒ēl ( יַבְנְאֵל) ]. Var. JABNEH. 1. Un poble al llarg de la davantera nord de la tribu de Judà (Jos. 15.11), que probablement és el mateix poble filisteu (Heb yabnēh ) conquistat per Uzías, rei de Judà (2 Cròniques 26: 6). Dos llocs essencialment sense excavar anomenats "Jabneh" estan testificats a la regió: Yavneh-Yam (MR 121147), un lloc gran situat al llarg de la Mar Mediterrània al S del Quibuts Palmahim; i un lloc de l'interior associat amb el llogaret àrab de Yibna (MR 126141) situat en la plana costanera entre Lod i Ashdod, al sud de Nahal Sorek. El lloc bíblic s'identifica amb aquest últim, que conté restes de l'Edat del Ferro, hel·lenístics i bizantins. En el període hel·lenístic, la ciutat es va dir Jamnia / Iamnia (el nom va passar de Jabneel a Jabneh a Jamnia).

Judà Macabeo -o, segons Josefo ( Ant 13.6.7), Simón – va capturar i va cremar la ciutat (2 Mac 12: 8-9). En l'època hel·lenística, Jamnia tenia una població jueva, i en l'època d'Alexander Janneaus figurava entre les ciutats sota el seu control i tenia una població totalment jueva. Des de la caiguda de Jerusalem l'any 70 D. C. fins a algun moment entorn de la revolta de Bar Kokhba (132-135 d. C.  ), el Sanedrín reconstituït es va reunir en Jamnia, que després es va convertir en un gran centre espiritual i intel·lectual d'aprenentatge jueu. Vegeu JAMNIA (JABNEH), CONSELL DE.

En els textos rabínics, el veïnatge de Jabneh era part d'una important regió districtual denominada "el sud" (en oposició a Galilea, coneguda com "el nord"). Després de la revolta de Bar Kokhba, gran part de la ciutat era samaritana i en el segle cinquè predominava una població cristiana. Si bé Jamnia del període posterior al temple s'identifica temptativament amb el lloc de Yibna, no s'han realitzat excavacions regulars allí i no hi ha evidència que corrobori aquesta identificació. Una excavació de salvament de 1988 en el vessant NE del tell va llançar només un conjunt de ceràmica bizantina del segle VI. Tres sondejos tallats en els costats NE i NW del tell per a determinar l'extensió N de l'ocupació bizantina van llançar rastres d'arquitectura, i possiblement ceràmica hel·lenística i bizantina addicional del segle VI. Fins ara, noSe ha identificat ceràmica del segle  I D. C. per a justificar la identificació d'aquest lloc amb el post-Temple Jamnia. No obstant això, les tombes excavades a unes 1,5 milles al S del tell contenen ceràmica del final del període hel·lenístic, llums herodians, una moneda de l'emperador Tiberi, així com troballes posteriors que daten del període bizantí; això suggereix que aquestes tombes, així com els situats en un pujol a uns 1,5 km N del tell conté completes 2d segle CE llums, va servir com la necròpoli de tell, la qual cosa probablement va ser ocupat durant el període rabínica primerenca (primera-2d segle CE ).

2. Una ciutat al llarg de la davantera sud de la tribu de Neftalí (Jos. 19.33) en la Baixa Galilea oriental, identificada en el Talmud de Jerusalem ( Meg. 1: 1, 70a) amb Kfar Yamma (Khirbet Yamma; MR 198233), un gran lloc sense excavar en els terrenys de Moshava Jabneel. No obstant això, l'escassetat de tests LB i de l'Edat del Ferro en Kh. Yamma, en contrast amb la plètora de restes arqueològiques de #aqueix períodes en Tel Yin˓am (MR 198235) suggereix que el Jabneel bíblic ha d'identificar-se amb aquest últim, que es troba a 1,5 km al NE del modern Moshava Jabneel. Per a obtenir un resum dels resultats de les excavacions, consulti YIN˓AM, TEL .

Si bé la ciutat de LB que existia en el tell s'ha identificat amb Yenoam dels textos egipcis de l'Imperi Nou, #aqueix identificació ja no es considera de confiança, encara que la plètora de troballes de LB i evidència de nivells de destrucció ardent concorda amb els textos egipcis. El consens d'opinió és que Tel Yin˓am és identificable amb Jabneel. Igual que el Judean Jabneel més S, el nom va sofrir un canvi de Jabneel a Jabneh a Jamnia, i finalment a Yin˓am.

      HAROLD A. LIEBOWITZ