Jehiel

Significat de Jehiel

(heb. Yejîêl, «Yahweh viu [arrabassa, quitació]»; cun. Yahi-ilu).

1. Avantpassat dels habitants hebreus de Gabaón i també del rei Saúl (1 Cr.
8.29; 9.35; cƒ 9.36, 39).

2. Valent de David (1 Cr. 11.44); possiblement Jeiel 1.

3. Levita del 2n ordre que tocava l'arpa quan l'arca va ser portat a Jerusalem.
Més tard va arribar a ser un músic regular en el santuari-tendeixi a Jerusalem (1
Cr. 15.18, 20; 16:5). Vegeu Jaaziel.

4. Levita gersonita i cap d'una família en temps de David (1 Cr. 23:8; 29:8).
Membres de #aqueix família van ser anomenats jehielitas,* però l'hebreu és fosc.

5. Membre de la cort de David (1 Cr. 27:32).

6. Fill del rei Josafat de Judà (2 Cr. 21:2). A càrrec d'una de les ciutats
fortificades de Judà, ell i els seus germans van ser assassinats per Joram, successor de
Josafat (vs 3, 4).

7. Levita (heb. K Yejûl; Q Yejîêl) de la casa del cantor Hemán (2 Cr. 29:14).

8. Ajudant a càrrec dels ingressos del temple en temps d'Ezequías (2 Cr.
31:13).

9. Alt oficial del temple en temps de la reforma religiosa de Josías (2 Cr.
35:8).

10. Home el fill del qual Obadías va tornar amb Esdras de Babilònia (Esd. 8:9). Vegeu
Obadías 4.

11. Membre de la família d'Elam. El seu fill Secanías va animar a Esdras a realitzar les
reformes respecte a les esposes estrangeres (Esd. 10:2), encara que el seu pare,
Jehiel, tenia una esposa estrangera (v 26). 609

12. Sacerdot de la família d'Harim que estava casat amb una dona estrangera en
temps d'Esdras (Esd. 10.21).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JEHIEL