Jetro

JETRO (PERSONA) [ Heb yitrô ( יִתְרֹו) ]. Sacerdot de Madián i pare de Séfora, esposa de Moisès. Després que Moisès va fugir d'Egipte davant la mort de la guàrdia egípcia i el subseqüent rebuig hebreu, va arribar a la terra de Madián en el desert del Sinaí. Els madianites vivien en el sud-est de Sinaí i el nord-est d'Aràbia  a banda i banda del golf d'Aqaba. En un pou, Moisès va entrar en contacte amb 7 pastores i finalment amb el seu pare, Jetro, sacerdot de Madián. Una de les pastores, Séfora, es va convertir en esposa de Moisès i ell va romandre al servei de Jetro fins que Yahvé el va cridar per a tornar a Egipte. L'Escriptura dóna testimoniatge que Jetro era un sacerdot de Yahvé en una capacitat única (Èxode 18: 7-11).

Una dificultat que envolta a Jethro són els noms que se li donen. Se'n diu Reuel en 2 ocasions (Èxode 2.18; Números 10.29). Aparentment, Jetro es diu Hobab en Jutges 4.11, encara que Núm. 10.29 indica que Hobab és en realitat el fill de Jetro. La confusió dels noms no s'explica en les Escriptures. S'han ofert diverses explicacions. (1) Els diversos noms podrien provenir de diferents fonts del text original, una font usant Jethro i una altra usant Reuel. (2) Una mala lectura del passatge de Números podria haver resultat que Jethro fos anomenat Hobab en Jutges. (3) Jetro podia haver estat conegut per diversos noms i títols que li van donar els diversos clans madianites. Qualsevol que sigui la font dels noms, és clar que Jetro (Reuel) ocupa un lloc destacat en la vida de Moisès.

Una altra dificultat relacionada amb la figura de Jetro han estat els intents de connectar el seu sacerdoci amb un culte a Yahvé pre-mosaic les creences i els rituals del qual van ser transferits a Moisès i Aarón (Èxode 18). Aquest concepte sosté que la religió hebrea té arrels madianites. Usant Èxode 6: 3 com a base, alguns erudits insisteixen que Yahvé era un desconegut per a Israel fins al temps de Moisès, qui va saber de Yahvé per mitjà de Jetro, un sacerdot madianita yahvista. Encara que Moisès i Aarón van aprendre molt de Jetro, és dubtós que el concepte d'adoració yahvista sorgís dels madianites. Si s'ha de jutjar per la declaració d'Èxode 18.11, la convicció de Jetro sobre Yahvé es confirma quan s'assabenta del gran alliberament dels hebreus d'Egipte per part de Déu. Beneeix al Déu d'Israel dient: "Ara sé que el Senyor (Yahvé) és més gran que tots els déus". De fet,cf. Números 25: 17-18; 31:16).

A més, Jetro va contribuir al ministeri de Moisès amb alguns consells pràctics. Quan Jetro va observar que Moisès tractava d'ocupar-se dels assumptes civils de la nació, un treball massa gran per a un sol home, va aconsellar un sistema mitjançant el qual els líders del poble poguessin manejar els problemes menors. La nació es dividiria en unitats de milers, centenars, cinquanta i desenes amb un líder sobre cada unitat. Llavors Moisès tindria la llibertat d'ensenyar al poble les ordenances i lleis i delegar la implementació de la llei a un lideratge capaç.

Bibliografia

Auerbach, E. 1953. Moses. Amsterdam.

Buber, M. 1946. Moses. Oxford.

Gressmann, H. 1913. Mose und seine Zeit. Göttingen.

Volz, p. 1932. Mose und sein werk. 2 vols. Tubinga.

      JOEL C. SLAYTON