Jordània, selva d'

JORDÀNIA, SELVA DE (LLOC) [ Heb gā˒ôn hayyardēn ( גָּאֹון הַיַּרְדֵּן) ]. El creixement vegetatiu al llarg del llit del riu a mesura que el riu Jordà Inferior (de Galilea a la Mar Morta) s'obre  pas a través de la plana al·luvial anomenada zor de 20 a 150 peus per sota del sòl de la vall anomenada ghor .

El zor varia de 200 iardes a una milla d'ample. Zor s'ha traduït com a "matoll". La calor tropical i les inundacions primaverals han produït un embull de plantes enfiladisses, el tamarisco del Jordán, el salze, l'àlber de l'Eufrates, el baladre, les canyes, les espines, els cards i altres plantes. Har-el (1978: 71) observa les canyes en l'aigua, la canya, els arbustos en tires (especialment l'orache silvestre, gènere Atriplex ), els arbres més esbarzers, espàrrecs, regalèssia, etc. El salze és característic de la secció N del riu. El baladre floreix en grava i pedres grans.

La jungla va proporcionar cobertura per als animals salvatges, inclosos els lleons (Jer 49:19; 50:44; Zac 11: 3). En 1848 Lynch (1849: 212, 226) va veure petjades de "tigre" (lleopard; Har-el 1978: 72) i senglars. Hi havia xacals, hienes, rates del desert, llúdries i, en data tan recent com 1898, óssos. Això pot haver-ho convertit en un lloc de perill (Jer 12: 5), encara que en aquest passatge (5d) el contrast amb córrer en terreny segur (5c) pot referir-se a ensopegar en l'embolic. Si bé l'embull ha retrocedit una mica enfront de l'agricultura moderna, encara queden alguns animals. Glueck (1968: 78) es refereix a xacals i llops. A aquesta vida salvatge s'han d'agregar moltes espècies d'ocells. Lynch (1849: 267) va albirar ànecs salvatges, #agró, franctiradors, gavines, coloms, perdius, falcons, cigonyes i orenetes.

La paraula hebrea gā˒ôn prové de l'arrel g˒h, que significa "aixecar-se" i d'aquí els substantius "orgull" i "exaltació". La KJV tradueix Zacarías 11: 3 com l'orgull " del Jordán", que BDB (145) presa com a majestat (Job 38:11, "majestat de les teves ones"), referint-se a les ribes verdes i ombrejades. BDB nota una variant d'inflament "" com una referència a les aigües agitades del riu, que és com la KJV tradueix les tres referències de Jeremies. Holladay ( XAL , 52) suggereix "altura" de les ones per a Job 38:11 i per a l'espessor del Jordán de Jer 12: 5. Glueck (1968: 78) diu que les espines i els cards creixen fins a les espatlles. Lynch (1849: 227) va descriure arbustos espinosos tan grans i abundants que semblaven horts de pomeres, i hi havia kelakh de 5 peus d'alt amb fins a 35 estams cada 10 polzades de llarg. També va notar fusta morta atrapada en les branques d'arbres a 15 peus sobre el sòl, la qual cosa suggereix la profunditat de les inundacions de primavera (1849: 217, 246-48).

La LXX de Jeremies 12: 5 i Zacarías 11: 3 tradueix gā˒ôn amb phryagma, que Liddell i Scott interpreten com el renillo d'un cavall enèrgic, i per tant l'apliquen metafòricament a l'arrogància ( LSJM , 1958). Això dóna suport a la traducció de la KJV "orgull", però antropomorfiza el Jordà; -Jungla- té sentit en els nostres termes avui.

Glueck (1968: 77) i Schattner (1962) afirmen que les aigües de la inundació del Jordán no dipositen llim com el Nil, mentre que Har-el (1978: 71) afirma que el sòl fèrtil que s'assenteixi en l'orgull del Jordán contribueix a la seva fertilitat i la seva exuberant vida vegetal.

Bibliografia

Glueck, N. 1968. River Jordan. Nova York.

Har-el, M. 1978. L'orgull del Jordán: La jungla del Jordán. BA 41/2: 65-75.

Lynch, WF 1849. Narrativa de l'expedició dels Estats Units al riu Jordà i a la mar Morta. Filadèlfia.

Schattner, I. 1962. Lower Jordan Valley: A Study in the Fluviomorphology of an Arid Region. ScrHier 11. Jerusalem.

      HENRY O. TOMPSON