Lazaro

Significat de Lazaro

(gr. Lá5aros, «ajuda de Déu»; d'una abreviatura jueva tardana o una forma
popular de l'heb. Elâ5âr, «Déu ha ajudat»).

1. Nom d'un dels personatges en la paràbola de Crist del ric i el captaire
(Lc. 16.19-31), l'únic cas en què Jesús va usar un nom propi en els seus
paràboles. Es presenta a Lázaro com un pobre malalt i lesionat que cada dia
era portat fins a la porta de l'home adinerat amb l'esperança de trobar
suficients engrunes de menjar de la taula del poderós per a sostenir el seu
miserable existència. Mentre era allí, els gossos mig salvatges llepaven
les seves nafres, però el ric ho ignorava completament.

Amb el temps Lázaro va morir, i més tard també el ric. La paràbola presenta
llavors les seves respectives condicions com radicalment invertides. El ric veu
a Lázaro reclinat feliç en el si* d'Abrahán, mentre ell era turmentat en
l'infern.* Quan va apel·lar a Abrahán perquè enviés a Lázaro per a alleujar el seu
agonia, Abrahán li va recordar que ell no havia ajudat al captaire quan va tenir la
oportunitat. El ric llavors va demanar que Lázaro fos enviat per a advertir a
els seus germans que encara vivien, que obressin bé per a escapar del turment
que ell sofria. Abrahán li va replicar que tenien els escrits de Moisès i de els
profetes per a guiar les seves vides, però que no els farien cas, com tampoc si
algun s'aixequés dels morts per a dir-los que obeïssin les
instruccions d'aquéllos. (La tradició conta que el ric es deia Epulón,
basat en el frèvol argument que en aquesta paràbola la Vulgata tradueix la
paraula grega per a «banquetear» amb una llatina de la qual deriva el nom
Epulón.)

2. Habitant del llogaret de Betania.* Era germà de María* i de Marta,* I estimat
amic de Jesús (Jn. 11:1-3). Apareix en la Bíblia en relació amb un de els
majors miracles del Senyor.

D'acord amb el relat, Lázaro va caure malalt, la qual cosa li va ser informat a Jesús,
que tal vegada estava treballant en Perea, a uns 32 km de Betania. En lloc de
afanyar-se a socórrer al malalt, com sens dubte esperaven les germanes, es
va demorar un parell de dies, durant el qual Lázaro va morir (Jn. 11:6, 7). Jesús el
va permetre «per a la glòria de Déu, perquè el Fill de Déu sigui glorificat per
ella» (v 4). Perquè pel que va seguir va poder demostrar en forma innegable a les seves
amics i enemics que era el Senyor de la vida (vs 25, 26). Crist i els seus
deixebles finalment van arribar a Betania, però no abans que Lázaro ja estigués
enterrat 4 dies (v 17). Acompanyat per María i Marta i molts curiosos, va anar a
la tomba. A la seva ordre, després d'un advertiment de Marta, la pedra que
cobria l'entrada va ser llevada (vs 39-41). Després Jesús, després d'agrair al
Pare per escoltar-ho, va cridar en veu alta al seu amic mort perquè sortís (vs
41- 43). Davant l'anomenat, Lázaro va despertar i va sortir de la tomba embolicat en el
sudari (v 44). Aquest gran miracle va conduir a molts a creure en Jesús 703 com
Messies, però va confirmar als seus enemics en la convicció que havien de llevar-ho de
al mig (vs 45-53). Lázaro també va ser sentenciat a mort pels enemics
de Jesús, perquè era una demostració vivent del poder de Crist (12.10, 11).
Lázaro més tard va ser present en un sopar donat en honor de Jesús, en la
com la seva germana María va ungir els peus del Mestre amb un ungüent preciós i
car (Jn. 12:1-3). La resurrecció de Lázaro va ser un factor que va contribuir en
l'entusiasta aclamació atorgada a Jesús pel poble de Jerusalem en el seu
entrada triomfal (Jn. 12.12-17).

310. Entrada de la tradicional tomba de Lázaro, en Betania.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LAZARO

LÁZARO segons la Bíblia: (de l'heb. «’L'atzar»:’ «Déu ha socorregut»).
Habitant de Betania, germà de Marta i de María. Molt estimat per les seves germanes i per Jesús, Lázaro va tenir el gran honor de ser ressuscitat.

(de l'heb. «’L'atzar»:’ «Déu ha socorregut»).
Habitant de Betania, germà de Marta i de María. Molt estimat per les seves germanes i per Jesús, Lázaro va tenir el gran honor de ser ressuscitat.

Les seves germanes havien passat avís a Jesús, que estava en aquell temps allèn del Jordán, que el germà d'elles estava greument malalt; el Mestre no va actuar de manera immediata. Dos dies més tard, Lázaro moria, i Jesús es posava en camí cap a Betania, on Marta va ser a la seva trobada.

Declarant-se a si mateix la resurrecció i la vida, el Senyor va apel·lar a la fe de Marta. Acompanyat de les dues germanes i dels seus amics, es va dirigir a la gruta que servia de sepulcre, segons el costum dels jueus. Jesús va ordenar que llevessin la pedra que tancava l'entrada i va dirigir una acció de gràcies a Déu, per a mostrar als assistents que el seu Pare l'havia enviat a dur a terme aquell miracle.

Després va clamar en alta veu: «Lázaro, veuen fora!» I el que havia estat mort va sortir (Jn. 14:1-44). La grandesa d'aquest miracle va ser encara major per als jueus, perquè segons la seva concepció l'ànima dels difunts quedava prop del cos fins al tercer dia.

Lázaro va ser ressuscitat en el quart dia de la seva mort, la qual cosa faria que fins i tot els més salvatges d'entre els espectadors quedessin conscients de la realitat i de l'origen del poder de Jesucrist.

Aquest miracle va desencadenar l'entusiasme fins a la mateixa Jerusalem, però va servir també perquè els membres del sanedrín es decidissin d'una manera irrevocable per La seva mort, a qui el poble volia proclamar rei.

El sanedrín no desitjava aquest regne espiritual, i a més temia una revolta contra els romans, als qui devien les principals autoritats jueves els llocs que ostentaven.

Els caps de la nació van estimar preferible suprimir a Jesús, culpable o no, per a salvar la nació (Jn. 11.45-53; 12:9-19). Lázaro va assistir en Betania al sopar que Simón el leprós va donar en honor de Jesús, sis dies abans de la Pasqua (Jn. 12:1, 2).

Els jueus, fora de si en veure que aquell fet havia servit per a augmentar la popularitat de Jesús, van ordir així mateix la mort de Lázaro; indubtablement va escapar a l'atemptat, i va morir de mort natural. No obstant això, s'ignora la seva vida posterior.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LAZARO