Licaonia

Significat de Licaonia

(gr. Lukaonía, «terra de llops»).

Regió del sud de l'Àsia Menor, al nord de Cilicia i Panfilia. Era un
territori muntanyenc, semidesèrtic, la població indígena del qual criava grans
ramats d'ovelles. Els seus habitants, un poble independent i rústic,
van retenir en gran manera la seva independència fins al període selèucida. En el s
I a. C. el seu país va ser annexat per Amintas, rei de Galacia; i quan en morir el seu
regne va passar a ser una província romana, Licaonia va formar part d'ella. Entre els seus
ciutats es trobaven Derbe, Listra e lconio, en les quals Pablo i Bernabé
van fundar esglésies cristianes durant el seu 1r viatge missioner (Hch. 14:6-20).
Pablo va visitar la regió una altra vegada en el seu 2n viatge (16:1-5), i segons creuen alguns,
durant el seu 3er viatge (18.23). Mapa XX, B-5.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LICAONIA

LICAONIA segons la Bíblia: Districte elevat, accidentat, a l'interior d'Àsia Menor. Els seus límits són: al nord Galacia, al sud Cilicia i Isauria; a l'est Capadòcia; a l'oest Frígia i Isauria.

Districte elevat, accidentat, a l'interior d'Àsia Menor. Els seus límits són: al nord Galacia, al sud Cilicia i Isauria; a l'est Capadòcia; a l'oest Frígia i Isauria.

Era rica en pastures, per la qual cosa tenia riquesa ramadera. El seu llenguatge, probablement, una mescla de grec i siríaco, es parlava encara quan Pablo la va visitar, predicant en tres ciutats de Licaonia: Iconio, Derbe i Listra (Hch. 13.51-14.23, esp. v. 11 i 16:1-2).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LICAONIA