Libna

Significat de Libna

(heb. Libnâh, «blancor»).

1. Lloc on van acampar els israelites durant la seva peregrinació pel desert
(Nm. 33:20, 21), que alguns identifiquen amb el Labán de Dt. 1:1.

2. Antiga ciutat cananea, situada en la Sefela, capturada per Josué (Jos.
10.29-31; 12.15). Va ser assignada a Judà i donada als sacerdots com a ciutat per a
la seva residència (Jos. 15.42; 21.13; 1 Cr. 6.57). En temps de Joram, fill de
Josafat, es va rebel·lar contra el regne de Judà (2 R. 8.22; 2 Cr. 21.10), però va deure
haver-la recuperat més tard perquè va ser una de les ciutats del rei
Ezequías, i se l'esmenta com un dels principals centres de resistència
de Judà contra Senaquerib d'Assíria que estava envaint el país (2 R. 19:8;
Is. 37:8). Libna va ser el lloc de naixement d'Hamutal, esposa del rei Josías
(2 R. 23.31; 24:18; Jer. 52:1). Probablement va estar situada a uns 34 km al
oest de Betlem, i ara és coneguda com Tell ets-Tsâfî. Mapa VI, E-2.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LIBNA

LIBNA segons la Bíblia: «la blanca».
(a) Un dels campaments dels israelites en el desert (Nm. 33:20, 21). No identificat.
(b) Ciutat del sud-oest presa per Josué, els seus habitants van ser totalment destruïts (Jos. 10.29). Va ser assignada a Judà, i més tard als sacerdots (Jos. 21.13; 1 Cr. 6.57).

«la blanca».
(a) Un dels campaments dels israelites en el desert (Nm. 33:20, 21). No identificat.
(b) Ciutat del sud-oest presa per Josué, els seus habitants van ser totalment destruïts (Jos. 10.29). Va ser assignada a Judà, i més tard als sacerdots (Jos. 21.13; 1 Cr. 6.57).

Es va rebel·lar contra Joram (2 R. 8.22). Després va ser assetjada per Senaquerib (Is. 37:8), però no sembla que fos presa. Localització probable d'aquesta ciutat: Tell Bornath, a uns 3 Km. al nord-oest d'Eleutherópolis (Beit Djibrin). També s'ha proposat Tell és-Sãfi.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LIBNA