Llebre

Significat de Llebre

(heb. arnebeth).

Animal esmentat en la Bíblia en les llistes d'animals immunds (Lv. 11:6-1
Dt. 14:7). Palestina té diverses classes de llebres. Les més comunes són la
siriana i l'egípcia. La llebre no és un remugant, encara que mou les seves mandíbules
com si ho fos. Igual que en el cas del conill* (Lv. 11:5), la
declaració bíblica que rumia sens dubte s'ha de referir al moviment dels seus
maxil·lars.

Bib.: ALP 104.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LLEBRE

LLEBRE segons la Bíblia: Prohibida com a impura per la legislació levítica, «perquè rumia, però no té peülla» (Lv. 11:6; Dt. 14:7). En moltes obres de referència s'ha mantingut que aquesta afirmació no és certa, puix que no té estómac de remugants.

(heb.: «arnebeth», ár.: «ernebah»; la LXX tradueix aquest terme com a llebre).

Prohibida com a impura per la legislació levítica, «perquè rumia, però no té peülla» (Lv. 11:6; Dt. 14:7). En moltes obres de referència s'ha mantingut que aquesta afirmació no és certa, puix que no té estómac de remugants.

S'ha adduït per això, amb freqüència, que «l'autor sagrat s'adapta aquí a les concepcions populars del seu temps».

No obstant això, posteriors recerques han mostrat que, tot i que certament la llebre no té un estómac de quatre compartiments, sí que, no obstant això, rumia el seu aliment.

Hi ha un procés de regurgitació d'aquella part dels aliments que l'estómac no pot digerir en una fase; així, la llebre realment torna a mastegar menjar prèviament empassat. (Schulze, «The Ruminating Hare», Bible-Science Newsletter, VIII, Gen. 1970, p. 6).

En Palestina, la llebre comuna («Lepus siriacus») té al voltant de 5 cm. menys de longitud que la llebre europea («L. europeus») i té les orelles una mica més curtes; infesta els llocs arbrats i conreats.

La llebre comuna de la la Judea meridional i de la vall del Jordán (L. «jueae» de Gray) té orelles molt llargues i el pelatge lleonat clar.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LLEBRE