Lira

Significat de Lira

(heb. kinnôr; aram. qîtherôs).

El terme «lira» no apareix en la RVR, que tradueix les 42 vegades que apareix
kinnôr en l'AT com a «arpa» i «cítara». No obstant això, kinnôr és una lira/cítara,
un dels instruments antics més sovint pintat. El seu ús primerenc
en Palestina està documentat en la pintura d'una tomba de Beni Hasán, Egipte
(c 1900 a. C.; vegin-se les fulles finals d'aquest Diccionari); en la decoració
d'un got de Meguido del temps de David (fig. 319); i en un relleu en pedra
de Senaquerib, de Nínive, que mostra a captius hebreus tocant lires mentrestant
són vigilats per un soldat assiri (fig. 320). En monedes jueves del s II
d. C. es veuen formes tardanes de la lira de Palestina, amb un marc gairebé quadrat,
decorat, i una caixa de ressonància de forma d'un calder, ovalat, per sota,
sobre el qual es fixen els extrems inferiors de les cordes (vegeu CBA
3.36-38).

319. Tocador de lira, de temps de David, tal com ho mostra una pintura
sobre un got procedent de Meguido.

La lira sembla haver estat un instrument de goig i alegria. El seu prototip va ser
inventat abans 719 del diluvi (Gn. 4.21, LPD). Es trobava a la casa de
Labán (31:27, LPD), David ho va tocar davant Saúl (1 S. 16.16, 23), formava part de
l'orquestra del temple (1 Cr. 15.16, 21, 28; Neh. 12.27, DHH; etc.) i li ho
esmenta amb freqüència en Salms com un instrument de lloança a Déu (Sal.
149:3; 150:3; etc.). Sal. 137:2 diu que els hebreus penjaven les lires de els
salzes durant la captivitat babilònica, perquè els jueus estaven massa
descoratjats com per a tañerlas. Vegin-se Arpa; Decacordio; Saltiri.

320. Captius hebreus (?) amb lires, en temps d'exili, sobre un relleu
assiri.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LIRA