Maaneh-donen

MAANEH-DONEN (LLOC) [Heb dt.ḥănēh-dān ( מַחֲנֵה־דָּן) ]. Una àrea adjacent a Quiriat-jearim on 600 danitas van acampar durant la seva migració N a LAIS (Jutges 18.12); també, el lloc entre Zora i Estaol on l'esperit del Senyor va començar a agitar a Sansón (Dj. 13.25).

Els erudits del segle XIX es van preguntar com conciliar la ubicació de Mahaneh-donen prop de Quiriat-jearim ( Deir el-˓Atzar , MR 159135) amb la ubicació entre Zorah i Estaol indicada per Jutges 13.25. Groves ( SDB 2: 1758) va intentar una solució identificant a Eshtaol amb Qasṭal (MR  164134), però això va ser rebutjat amb l'argument que requeria que Eshtaol se situés bé dins del territori de Judà (Porter 1866: 31).

A fins del segle XIX, la majoria dels erudits van postular l'existència de dos llocs anomenats Mahaneh-donen: un en Quiriat-jearim (Jutges 18.12) com el campament ocupat pels emigrats de Dan, i l'altre (Jutges 13.25). com un campament de guerra des dels dies de les campanyes inicials de Dan en la Sefela (Welch HDB 3: 214; cf. Porter 1866: 31). Alt ( KlSchr1: 126-75) va modificar aquest punt de vista suggerint que les referències bíbliques a Mahaneh-donen reflectien una migració estacional dels danitas en els dies en què vivien com a nòmades. Segons Alt, la tribu va passar l'hivern entre Zorah i Estaol i en l'estiu es va traslladar a les zones de pasturatge prop de Quiriat-jearim. Un es pregunta, no obstant això, si una migració tan extensa s'hauria produït entre àrees tan pròximes entre si com Zorah-Estaol i Quiriat-jearim, o si s'hauria tolerat un camp de pasturatge danita en la rodalia d'una àrea poblada com Quiriat- jearim.

Basat en 1 Cròniques 2: 52-54 i una suposada connexió entre els Manahatitas / Menuhoth ( hammānaḥtı̂ / hammĕnūḥôt ) i Kiriath -jearim i els Zoritas ( haṣṣār˓ı̂ ), SA Cook ( EncBib 3: 2904; 1907: 88) va suggerir que totes dues referències a Mahaneh-donen han d'esmenar-se  a mānaḥat-dān. Encara que últimament ha estat recolzat per Gray ( Joshua, Judges, Ruth NCBC, 1967, 347, 368-69), el suggeriment de Cook pot ser criticada amb l'argument que requereix que l'etimologia i el context de Jutges 18.12 siguin descartats en favor d'una esmena per a la qual no hi ha evidència textual. Altres esforços cap a una solució textual han explicat l'aparició de Mahaneh-donen en 13.25 com una glossa provocada per l'existència en aquest passatge i en 18.12 dels noms de llocs Zorah i Estaol (Burney 1918: 353; Simons GTTOT , 301 ).

Sembla haver-hi poques raons per a dubtar de l'autenticitat de Mahaneh-donen com apareix en Jutges 18.12. De fet, el nom de -campament de Dan- en si mateix és més natural per a un lloc en Judà que per a un lloc en territori danita (Moore Judges ICC , 326). No obstant això, una major incertesa envolta l'ús de Mahaneh-donen en Jutges 13.25. Diverses propostes poden explicar la seva aparició en aquest text. És possible que hi hagués dos "campaments de Dan". Alternativament, en aquest versicle Mahaneh-donen pot ser una glossa provocada per l'aparició aquí i en 18.12 dels noms Zorah i Estaol. L'error en la transmissió també és una possibilitat; potser Sansón va començar la seva carrera com a jutge no en el "campament de Dan" sinó en el "campament del jutge" ( hammaḥănēh-dayyān). Finalment, Mahaneh-donen pot ser present en Jutges 13.25 per raons literàries o teològiques. Potser l'editor de Jutges tenia la intenció de contrastar l'anomenat de Sansón a lluitar en Mahaneh-donen amb l'abandó de #aqueix lluita per part dels 600 danitas en un lloc del mateix nom. Qualsevol que sigui l'explicació que s'accepti, qualsevol conclusió sobre l'aparició de Mahaneh-donen en aquest passatge ha de continuar sent una qüestió d'especulació.

Bibliografia

Burney, CF, ed. 1918. Llibre de Jutges amb Introducció i Notes. Oxford.

Cook, SA 1907. Notes crítiques sobre la història de l'Antic Testament. Londres.

Porter, JL 1866. Mahaneh-donen. Vol . 3, págs. 30-31 en Cyclopaedia of Biblical Literature, 3a ed. , ed. WL Alexander. Edimburg.

      BRIAN P. IRWIN