Macpela

Significat de Macpela

(heb. Makpêlâh, [cova] «doble» o «herència»).

Lloc prop de Mamre. Era un camp amb arbres i una cova en un extrem.
Abrahán va comprar aquesta propietat que pertanyia a Efrón heteo (Gn. 23:9, 17, 19),
després d'una sèrie de negociacions típicament orientals, com a sepultura
per a la seva família (vs 3-20). En ella van ser inhumats Sara (v 19), Abrahán
(25:9), Isaac, Rebeca, Llegeixi (49:29-33) i Jacob (50:12, 13). Josefo parla de
Monuments a Hebron dedicats als patriarques, i des del seu temps (és a dir,
des de començaments de l'era cristiana) hi ha hagut una tradició ininterrompuda de
que la cova de Macpela està situada en el lloc on ara s'aixeca la gran
mesquita d'Hebron, anomenada 2aram, el «lloc sagrat». És una estructura
similar a una fortalesa (d'uns 60 x 34 m) amb parets d'enormes blocs de
calcària dura. Les filades inferiors de maçoneria daten, a tot tardar, del
temps d'Herodes, i les superiors, rebocadas i blanquejades, del s XIV d. C.
(figs 3, 250, 329). Durant el temps dels croats, l'edifici era una
església cristiana; però des de llavors ha estat una mesquita musulmana on,
per molt de temps, no es va permetre l'ingrés a no musulmans. En anys
recents, alguns cristians van poder visitar la mesquita, però no la cova.
Després de la guerra dels 6 dies (1967) es va convertir en un popular centre de
peregrinació jueu, ja que éstos, després de 700 anys, van poder visitar una
vegada més les tombes dels patriarques i tenir cultes allí. Dins de la
mesquita, cenotaflos com a sarcòfags, coberts amb tapissos de seda ricament
brodats, assenyalen els llocs sota els quals es diu que estan situats els
taüts de la família patriarcal. Els visitants poden mirar per una petita
obertura en el pis a una saleta blanquejada, quadrada, de 3,60 m de costat, que
és possiblement l'avantsala de la cova pròpiament dita, però per causa de la
oscurdad d'ésta no es pot veure pràcticament res. A la cova mateixa només han
entrat unes poques persones no musulmanes en l'últim segle: diversos personatges
reals, i un oficial britànic en 1917, qui va entrar a Hebron i va trobar buida
la mesquita de seguida després que els turcs i els alemanys es retiressin de la
ciutat. Aquestes persones van informar haver vist taüts en la cova, però com
no estaven preparats per a avaluar-les no es pot precisar de quin període
procedien, o si contenien alguna cosa. Encara que és summament dubtós que quedi algun
resta de l'època patriarcal, el lloc sembla ser autèntic. Com és poc
concebible que els jueus haguessin oblidat un lloc tan important com la
tomba d'Abrahán durant la seva història precristiana, moltes autoritats
consideren que 2aram és el veritable lloc de sepultura dels patriarques.

Bib.: L. H. Vincent, E, J. Mackay i F. M. Abel, Hébron, le Haram el-Khalil,
sépulture donis patriarches [Hebron, o Haram el-Khalil, sepulcre de els
patriarques] (París, 1923); FJ-GJ iv.9.7.

329. El 2aram d'Hebron, cobrint la cova de Macpela, el sepulcre de la
família patriarcal.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MACPELA

MACPELA segons la Bíblia: (probablement «doble»).
Camp situat enfront de Mamre, amb una plantació d'arbres, i on hi havia una cova; pertanyia a Efrón, heteo (Gn. 23:9, 17-19).

(probablement «doble»).
Camp situat enfront de Mamre, amb una plantació d'arbres, i on hi havia una cova; pertanyia a Efrón, heteo (Gn. 23:9, 17-19). Abraham va adquirir el terreny amb la cova per quatre-cents siclos de plata, a fi de sepultar a Sara en la cova. Ell mateix va ser sepultat allí per Isaac i Ismael, els seus fills (Gn. 25:9, 10).

Allí van quedar també els cossos d'Isaac, de Rebeca, de Lea, de Jacob (Gn. 35:29; 47:28-31; 49:29-33; 50:12, 13), i potser altres persones no esmentades.

En l'època de Crist hi havia a Hebron monuments erigits sobre la cova dels patriarques (Guerres 4:9, 7). És probable que la cova sota la gran mesquita actual d'Hebron sigui la de Macpela. A partir de l'any 1268 d. C. els cristians han estat exclosos de la mesquita i de la cova.

Només les següents persones van tenir permís per a fer curtes visites: el príncep de Gal·les (7 d'abril 1862); el Kronprinz de Prússia (novembre 1869); els dos fills del príncep de Gal·les, un dels quals va venir a ser Jorge V d'Anglaterra (5 d'abril 1882).

Després de la presa d'Hebron als turcs (nov. 1917), el coronel Meinertzhagen va poder entrar per una porta situada en la base del cenotafio d'Abraham, però les seves descripcions no han estat prou clares per a satisfer als erudits.

La mesquita és una antiga església cristiana transformada en mesquita. En la mesquita, al costat del mur nord-occidental i a uns tres metres al sud-oest de l'entrada principal, es troba un orifici rodó de 35 cm. de diàmetre practicat en el sòl enllosat.

Per allí s'entreveu un passadís que descendeix fins a uns 4,5 m de profunditat i que porta a una obertura d'una paret sud-est. Aquest passadís és probablement l'avantcambra d'una doble cova al sud-est.

Sota l'enrajolat de la mesquita es va poder observar que hi havia dues entrades segellades que es dirigien al subterrani; no es podrien obrir sense arrencar el paviment.

La posició d'aquestes dues entrades sembla indicar que en el passat es podia accedir a la cova pel sostre rocós. El sòl de la mesquita i l'atri que hi ha davant ella es troben a 4,5 m d'altitud sobre el camí que passa al costat sud-oest del santuari. En l'angle nord-oest del conjunt es troba una «tomba de José»; no obstant això, va ser sepultat en Siquem (Jos. 24:32).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MACPELA