Màgia

Significat de Màgia

(heb. ônên; gr. períergos).

El secret art de mags,* endevins, encantadors, bruixots i embruixadors. Per el
general, en la pràctica de la màgia s'utilitzen ritus i fórmules mitjançant els
quals es creu que forces sobrenaturals es posen a la disposició del que actua
en ella, de manera que pugui produir beneficis o danys a les persones o coses.
Tals arts eren àmpliament conegudes en el món antic, i estaven
profundament arrelades a Egipte i Babilònia (Gn. 41:8; Ex. 7.11; Dn. 1.20;
2:2; etc.), els 2 països més poderosos del passat i amb els quals Israel va tenir
estretes connexions durant diversos períodes de la seva història. No obstant això, la
màgia també es practicava entre els cananeus i altres nacions, com el
indiquen vares, amulets i altres objectes relacionats trobats en les
excavacions de Palestina. Els israelites van adoptar moltes pràctiques màgiques
dels pobles entre els quals vivien, a pesar que la llei de Moisès les
condemnava sota pena de mort (Lv. 20.27; Dt. 18.10, 11). En moments de
estrès, amb freqüència es van dirigir als qui les exercien (1 S. 28:7), i
ells mateixos van practicar tota classe de màgia com ho indiquen diverses
declaracions de severa reprensió dels profetes de l'AT (ls. 8.19; Ez. 13.18,
20; etc.).

En temps del NT, els mags o endevins jueus estaven escampats per tot el
món 736 greco-romà (Hch. 8:9-11; 13:6-8). Molts dels conversos jueus i
gentils de Pablo en Efeso havien practicat la màgia i posseïen costosos
manuals sobre aquest art, que van tirar al foc després de la seva conversió (Hch.
19.18, 19). Pablo enumera la farmakéia, «màgia», «fetilleria» (Gá. 5.20),
entre els principals pecats de la carn, col·locant-la immediatament després
de la idolatria.

Bib.: Juvenal vaig veure.542-546; Orígens, Against Celsus [Contra Celso] iv.33.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MÀGIA

MÀGIA segons la Bíblia: Pràctica de l'ocultisme i relació amb els mals esperits.
El terme heb. «hartõm», que es tradueix com a mag, significa sovint:
escrigui, sacerdot instruït (Dn. 1.20)

Pràctica de l'ocultisme i relació amb els mals esperits.
El terme heb. «hartõm», que es tradueix com a mag, significa sovint:
escrigui, sacerdot instruït (Dn. 1.20),
versat en els encantaments, en les pràctiques ocultes (Éx. 7.11),
en la interpretació dels somnis (Dn. 2.10).

Aquestes pràctiques estaven molt difoses:
a Egipte (Gn. 41:8; en Tu. 3:8 es donen els noms de Janes i Jambres, que es van oposar a Moisès),
en Assíria (Nah. 3:4),
en Babilònia (Is. 47:9; Dn. 2:2),
en Canaán i
en els altres països pagans (Dt. 18.10).

Hi ha un altre terme heb., «’ahshãph», que es tradueix generalment com a encantador. Designa als embruixadors i als exorcistes que empraven fórmules màgiques perquè els mals esperits els ajudessin o per a fer que deixessin de turmentar a les seves preteses víctimes. Els efectes sobrenaturals buscats concernien els homes, als animals o a les forces de la naturalesa.

Els textos no distingeixen sempre d'una manera clara els encantaments i l'endevinació (Nm. 23.23; 24:1; 2 R. 17.17; Jer. 27:9) i altres formes d'ocultisme, totes elles prohibides formalment per la llei de Moisès (Dt. 18:9-14).

En ella es legislava la pena de mort per a mags i evocadors de morts (Éx. 22.18; Lv. 20:6, 27). Els profetes van predir el seu càstig (El meu. 5.11; Malament. 3:5; etc.; cf. Josefo, Vida 31; Ant. 17:4, 1; Sab. 12:4-6).

El NT revela l'existència de les mateixes pràctiques i ens presenta a:
Simón el mag (Hch. 8:9, 11);
Barjesús (Hch. 13:6, 8);

a Efes, els exorcistes jueus i els adeptes a les «arts màgiques», i els seus llibres de gran preu (Hch. 19.13, 19).
La màgia és manifestament una de les obres de la carn (Gá. 5.20).

En Ap. 9.21 el terme traduït «fetilleries» és «pharmakeia», la qual cosa suggereix la utilització de drogues i de filtres misteriosos; el càstig d'aquesta diabòlica «farmàcia» és la perdició eterna (Ap. 18.23; 21:8; 22.15).

L'art d'encantar a les serps, la qual cosa prevé la mossegada, no es comptava entre els encantaments (Ez. 10.11; cf. Sal. 58:5; Jer. 8.17).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MÀGIA