Malaquias
Significat de Malaquias
(heb. Malament âkî, «el meu missatger»; tal vegada és una contracció de Malament âkiyyâh,
«missatger de Yahweh»).
Autor de l'últim llibre del nostre AT i l'últim profeta de l'AT (Malament. 1:1).
Res se sap de la seva vida i ministeri fora del que sorgeix del llibre en
relació amb les circumstàncies sota les quals va portar el seu missatge. Alguns han
suggerit que Malaquías no és el nom de l'autor, sinó simplement un títol
basat en el cp 3:1 (cƒ 4:5, 6). No obstant això, el fet que altres llibres
profètics porten com a títol el nom dels seus respectius autors suggereix que
Malaquías hauria estat un nom personal. Vegeu Malaquías, Llibre de.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MALAQUIAS
MALAQUÍAS segons la Bíblia: «el meu missatger».
Profeta i autor de l'últim llibre de l'AT (Malament. 1:1); només se'l coneix per aquest escrit. Com Malaquías significa «el meu missatger», uns certs comentaristes han pensat que no és un nom propi, sinó un títol d'un escriba, potser del mateix Esdras.
«el meu missatger».
Profeta i autor de l'últim llibre de l'AT (Malament. 1:1); només se'l coneix per aquest escrit. Com Malaquías significa «el meu missatger», uns certs comentaristes han pensat que no és un nom propi, sinó un títol d'un escriba, potser del mateix Esdras.
No obstant això, puix que cadascun dels llibres dels profetes majors i dels onze menors donen en l'encapçalament el nom del seu autor, el plausible és que éste sigui també el cas en aquest llibre.
A. Contingut:
(a) L'amor que Déu va manifestar a Israel en triar a Jacob i no a Esaú (Malament. 1:2-5) no és correspost:
(A) Els sacerdots en les ofrenes (Malament. 1:6-14); amenaça de càstig sobre els sacerdots que infringeixen la Llei de Déu, observada en el passat (Malament. 2:1-9).
(B) Denúncia de la perfídia, dels matrimonis mixtos amb pagans, del repudi de les esposes legítimes, de la violència (Malament. 2.10-17).
(b) Imminència del judici, de la vinguda del precursor, i del mateix Senyor, missatger del Pacte, qui purificarà als levites i castigarà els impius (Malament. 3:1-6; cf. Éx. 23.20-23; Mt. 11.10).
(c) Crida al penediment, puix que el Senyor vindrà per a beneir, per a jutjar, per a destruir els arguments fal·laços dels incrèduls que diuen: «Per altre és servir a Déu.»
Aquells que, apartant-se del pecat, hagin servit a Jehová, seran per a Ell especial tresor; els pecadors seran abrasats (Malament. 3:7-4:3). Exhortació a recordar la Llei de Moisès; anunci de la vinguda d'Elías, que prepararà el gran i terrible dia de Jehová (Malament. 4:4-6; Mt. 17.10-13; Lc. 1.17).
Quan la profecia de Malaquías va ser proclamada, els jueus no tenien rei, sinó un governador (Malament. 1:8), indubtablement nomenat pel rei de Pèrsia (Neh. 5.14). El temple de Zorobabel existia ja, i s'oferien holocaustos sobre l'altar, com en els temps antics (Malament. 1:7-10).
Així, Malaquías és evidentment posterior a Hageo i a Zacarías. Després de tornar de Babilònia, va haver-hi un nou vigor en la vida religiosa, però no va resultar en res més que en la reconstrucció del Temple i de les muralles de Jerusalem. La corrupció dels sacerdots i dels membres del poble va ser cosa característica en l'època de Nehemías (Neh. 13).
Encara que hi ha exegetes que situen a Malaquías abans del retorn d'Esdras (458 a. C.) o abans del 444 a. C., és indubtablement adequat situar-lo més tard. L'any 433 a. C. Nehemías va ser cridat a la cort de Pèrsia.
És possible que Malaquías redactés llavors la seva profecia, perquè difícilment hagués pogut ser escrita mentre Nehemías era governador (Malament. 1:8; cf. Neh. 5.15, 18). Així, la data de redacció se situa probablement al voltant de l'any 433 o 432 a. C.
B. La unitat i genuïnitat: d'aquesta obra és reconeguda fins i tot per part de la crítica.
El NT dóna ple testimoniatge de l'autoritat canònica i doctrina de Malaquías (cf. Mal. 4:5-6 i Mt. 11.10, 14; 17.11-12; Mr. 9.11-12; Lc. 1.17; cf. Mal. 3:1 i Mt. 11.10; Mr. 1:2; cf. Mal. 1:2-3 i Ro. 9.13).
Aquest últim llibre de l'AT finalitza amb una recomanació a observar la llei de Moisès (Malament. 4:4), una referència als profetes (representats per Elías, v. 5) i l'anunci clar d'un Messies, que jutjarà al poble segons la llei divina i salvarà a aquells que temen a Jehová (Malament. 3:1-3; 4:1-2, 6).
El NT comença on acaba l'Antic. El precursor, en la persona de Joan el Baptista (Malament. 3:1; Mr. 1:2; Lc. 1:76), apareix, i després d'ell la veritable llum resplendeix i porta curació en els seus raigs (Malament. 4:2; Jn. 8.12; 9:5; 1 Jn. 2:8).
Sobre la muntanya de la Transfiguració van aparèixer Moisès i Elías per a donar testimoniatge que l'antiga dispensació quedava complerta en la creu del Calvari (Malament. 4:4-5; Lc. 9.30-31).
La profecia de Malaquías tindrà un compliment ple i definitiu; el mateix Elías serà el precursor de la Segona Vinguda del Messies, quan Ell vingui per al dia gran i terrible de Jehová (Malament. 3:2-5; 4:1, 5-6; Mr. 9.12).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).