Manahem

Significat de Manahem

(heb. Menajêm, «consolador»; cun. Menihimme; també apareix en registres
egip., en antics segells heb. i en un test amb inscripcions trobat en
Cala).

Dissetè rei del regne del nord d'Israel (si s'inclou a Tibni en el
número). Va regnar 10 anys (c 752-c 742 a. C.; 2 R. 15.17). Potser va ser el
governador de Tirsa quan Salum, després d'assassinar a Zacarías (tal vegada en
Ibleam), es va establir com a rei en Samaria. Manahem immediatament va sortir per a la
capital, va matar a Salum i es va erigir com a rei (2 R. 15:8-10, 13, 14). Per a guanyar
el suport assiri per a la seva precària situació, va pagar un pesat tribut de 1.000
talents de plata a Tiglat-pileser III (el Pul* del v 19). Va reunir els diners
imposant un impost de 50 siclos a 60.000 homes rics d'Israel (vs 19,
20). El pagament d'aquest tribut és esmentat en una inscripció mural de
Tiglat-pileser excavada en Cala. Manahem va ser dolent com els seus predecessors (v 18).
En Tifsa va cometre un acte atroç: com els seus ciutadans no volien acceptar-ho com
rei, va capturar la ciutat, va matar a tots els homes del lloc i els seus voltants i
va obrir el ventre de totes les embarassades (v 16).

Bib.: ANET 283.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MANAHEM