Mà

Significat de Mà

(heb. generalment yâd; gr. jéir).

Terme que s'empra amb una diversitat de significats. En Dt. 32:36 i Jos.
8.26, yâd s'usa com «poder», «força», i així li ho tradueix. Yâd també
pot significar «al costat» (1 S. 4.18), «lloc», «posició» o «ordre» (Nm.
2.17; Dt. 23.12), «riba» d'un riu (Dt. 2.37), «monument» (1 S. 15.12),
«autoritat» (Gn. 41:35), etc. Es diu que la mà de Jehová «es va agreujar» per a
castigar (1 S. 5:6), és «fort» per a lliurar (Ex. 13:3, 14, 16), «no s'ha
escurçat» (Nm. 11.23), es «va estendre» per a ferir als pecadors (ls. 5.25).
Termes relacionats són l'heb. kaf, «palmell de la mà»; heb. 5erôa,
«braç»; heb. jofnayim, «mà tancada»; i heb. shôal, «mà plena». Per a la
mà com a mesura lineal, vegeu Pam.

L'expressió «consagraràs a Aarón i als seus fills» (Ex. 29:9) és literalment
«ompliràs la mà d'Aarón i la mà dels seus fills». Rentar-se les mans era una
declaració d'innocència (Dt. 21:6-8; Mt. 27:24). Tirar aigua sobre les de
algú significava servir-ho (2 R. 3.11, BJ). Les mans s'aixecaven en
oració (Sal. 28:2), es batien en aplaudiments de goig (Sal. 47:l), es contaminaven
amb sang (ls. 59:3) i es posaven sobre un home per a ordenar-lo per al
servei del Senyor (1 Tu. 4.14). Crist va ser lliurat en «mans d'homes
pecadors» (Lc. 24:7), però ell va lliurar la seva vida en les del seu Pare (23.46).

Els relleus egipcis que descriuen batalles mostren que era costum de els
soldats tallar una mà de cada soldat enemic que havien matat per a
demostrar el seu valor i rebre les recompenses promeses per actes de valentia
(vegeu la fig 334, que mostra el registre de les mans dels enemics morts
en una batalla). Sembla haver-hi una referència a #aqueix costum en una pregunta
que el poble de Sucot va fer a Gedeón: «Estan ja Zeba i Zalmuna [els 2 reis
madianites als qui Gedeón perseguia] a la teva mà?» (Dj. 8:6).

334. Mans d'enemics morts en batalla són comptats davant de Ramsés III;
l'escena pertany a la paret del temple en Med§net Habu.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MÀ

MÀ segons la Bíblia: Són diversos els termes heb. i gr. usats per a la mà:
(heb.: «yãdh», «mà);
«kaph», «la mà buida», «palma»;
«yãmîn», «la mà dreta»;

Són diversos els termes heb. i gr. usats per a la mà:
(heb.: «yãdh», «mà);
«kaph», «la mà buida», «palma»;
«yãmîn», «la mà dreta»;

«s’mõ’l», «la mà esquerra»;
(gr.: «cheir», «mà»);
«dexia», «la mà dreta»;

«aristera», «la mà esquerra» [només en Lc. 23.33; 2 Co. 6:7] o, de manera eufemística [a causa de la creença que de l'esquerra sortien mals auguris, cf. lat. «sinister»; cast. sinistra]:
«eunõmos» [lit.: «tenint un bon nom»]).

Sent la mà la mateixa executora de gran part de les intencions de l'home, és molt el que es diu en les Escriptures sobre ella. Es pot assenyalar el següent:

La mà incloïa la nina. Hi ha passatges en els quals s'inclouen els braçalets com a adorns de la mà (Gn. 22.22, 30, 47; Ez. 23.42; també les Escriptures parlen de cadenes a les mans (Dj. 15.14, heb. «yãdh», lit.: «mà», i no «braç» com es tradueix en la versió Reina-Valera).

També s'usa dels «dits», com en Gn. 41:42, etc., on es posen els anells.
En la Llei de Talió es demandava «… mà per mà, …» (Éx. 21.24; Dt. 19.21).

Són moltes les expressions figurades en les quals entra la mà:
«Obrir la mà al pobre» significa ser generós (Dt. 15.11);
«enviar amb les mans buides» significa acomiadar a algú sense donar-li res (Dt. 15.30);
«allargar la mà» (Gn. 3.22) significa l'acció d'aconseguir alguna cosa;

«alçar la mà» (Is. 10.32) o «sacsejar la mà» (Sof. 2.15) significa desafiar.
La tristesa i el dolor s'expressaven «posant la mà sobre el cap» (2 S. 13.19); així apareix en imatges egípcies en les quals hi ha escenes de dol.

Les mans «es baten» en expressió tant d'ira com de goig (Nm. 24:10); també d'aquesta manera s'expressa el propi menyspreu sobre el vençut (Jb. 27:23; Lm. 2.15; Nah. 3.19).

L'acte de «prendre la vida a la seva mà» és arriscar-la (1 S. 19:5; 28:21).
Per a «imposició de mans».

«Alçar la mà als cels» era un gest que acompanyava a l'acte de jurar (Dt. 32:40);
«alçar la mà al poble» formava part de l'acte de beneir a la multitud (Lv. 9.22). El Senyor també va beneir als seus alçant les mans, en l'Ascensió (Lc. 24:50). En l'oració s'alcen les mans (1 Tu. 2:8).

«Posar la mà sobre la boca» és senyal de silenci (Jb. 21:5; 40:4; El meu. 7.16).
En Pr. 19.24 se dóna una vívida imatge de la mandra, en la qual el mandrós ni fins i tot aixeca la seva mà del plat per a alimentar-se (cf. Pr. 26:15).

La mà és també símbol de poder: «la mà de Jehová va venir sobre Eliseo» (2 R. 3.15).
És important també com designant posició. Estar a la mà dreta significa honor (Lc. 20.42; 22:69; He. 1:3, 13; 8:1; 10.12; 12:2; 1 P. 3.22).

En el judici de les nacions, els salvos estaran a la dreta (el costat honrós) del Jutge, en tant que els perduts estaran a la seva esquerra (Mt. 25:33 i ss). En aquests passatges, els termes usats no es tradueixen en castellà com a «mà…», sinó com a «dreta» o «esquerra». No obstant això, la posició es refereix a les dues mans (gr. «dexia» i euõnumos).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MÀ