Mariamme

MARIAMME (LLOC) [Gk Mariammē ( Μαριαμμη ) ]. El nom d'una torre en el palau d'Herodes a Jerusalem, i diverses ciutats en l'antiga Siriana-Palestina. La popularitat del nom va augmentar pel fet que també era el nom de sis dones de la dinastia herodiana. Veure MARIAMME (PERSONA).

1.      Una de les tres -torres reals- construïdes per Herodes per al seu gran palau a Jerusalem per als membres de la seva família reial. Probablement va ser construït per a honrar a Mariamme II, ja que Josefo uneix l'edifici del palau i el seu relat de #aqueix matrimoni ( Ant 15 §317-32). Les altres dues torres es van dir Phasael i Hippicus ( JW 2 §439).

Aquestes tres torres també es descriuen com "la més alta de les torres" de la ciutat. Com estaven construïts sobre un pujol, dominaven una vista encara més espectacular i eren imponents per als quals estaven sota. La torre "Mariamme" va aconseguir uns 90 peus d'altura ("55 colzes"), amb la part inferior de 33 peus aproximadament ("20 colzes") construïda de manera sòlida. L'amplària també era d'uns 33 peus. Els seus pisos superiors eren residencials i molt més ornamentados que els de les altres tres torres ( JW 5 §170).

Josefo esmenta la torre "Mariamme" en relació amb la guerra jueva de ca. AD 66-70. Després de la guerra, quan Jerusalem estava sent destruïda, Tito va salvar les tres torres i va voler deixar-les com a recordatori per a la posteritat de l'antiga fortalesa de Jerusalem ( JW 7 § 1-4). La "Torre de David", part de la "Ciutadella de Jerusalem" que encara flanqueja la Porta de Jaffa a Jerusalem, pot incorporar en les seves filades inferiors porcions d'una d'aquestes tres torres (Fasael?), Encara que les atribucions exactes varien. Algunes parts de les altres torres poden estar associades amb l'estructura interna del podi excavat al pati de la ciutadella en 1968-69 (Amiran i Eitan 1975: 54; veure també la contribució d'Höscher en PW 14: 1745-46).

2.      No és sorprenent que, donat el programa de construcció d'Herodes i la prominència de les dones reals anomenades Mariamme, diversos llocs més enllà de Jerusalem portessin #aqueix nom. A Síria, al sud  de Raphaneae (modern Rafnije ), una Mariammia es trobava prop del riu Eleutherus, amb assentaments que es remuntaven possiblement a Alejandro Magno. El nom local Marjamin identifica el lloc fins i tot avui. La ubicació a mig camí entre el Mediterrani i la ciutat d'Emesa, potser en el territori dels Hylatae, hauria fet de la ciutat una ciutat estratègica per a Herodes. La seva posició just al N  del Líban va portar al fet que en l'antiguitat se la descrivís com "una ciutat de Fenícia" i com "una ciutat de Síria" ( CIL12: 4899, cridant-ho Mareammea). Pertanyia a la província romana de Síria Secunda, i els bisbes d'allí s'esmenten en ELS ANYS 451, 458, 518 i 536 d. C.. En aquest últim any, una font esmenta "l'església en Mariamme".

En Fenícia, un llogaret de Mariamme es descriu de diverses maneres com "una milla i mitja [romana] fos de Damasc" i com "fora d'Heliòpolis". Com suggereix Honigmann ( PW 14: 1745-46), pot haver-hi dos de #aqueix pobles. Altres quatre llogarets modernes anomenades Marjamin, una prop de Tir (una en l'Orontes i altres dues situades més obscurament) poden ser testimonis de les fundacions antigues de la dinastia herodiana obsessionada amb el nom real de Mariamme (Jones 1971: 267, 543 [Apèndix IV, Quadre II]).

Bibliografia

Amiran, R. i Eitan, A. 1975. Excavations in the Jerusalem Citadel. Pàgines. 52-54 a Jerusalem Revelada: Arqueologia a la Ciutat Santa 1968-1974. Jerusalem.

Jones, AM 1971. Les ciutats de les províncies romanes orientals. 2d ed. Oxford.

      RICHARD D. SULLIVAN