Majordom

Significat de Majordom

(heb. Ðar, bên mesheq, hâ-îshasher!al; gr. epítropos, oikonómos [del verb
oikonoméÇ]).

Home ocupat per a administrar una propietat o negocis d'una altra persona, i
responsable per ells. José va ser majordom sobre la casa de Potifar (Gn. 43:19;
44:4). Sebna era majordom durant el regnat d'Ezequías (ls. 22.15; cf 2 R.
18.37; 19:2). Diversos homes «eren «majordoms en 763 la casa de Jehová» (2 Cr.
34:10-13). En el NT exerceixen una part important en les paràboles de Jesús
(Mt. 20:8; Lc. 12.42; 16:1-9), i a la majordomia se li dóna una aplicació
espiritual. El ministre cristià actua com a majordom (administrador) de Déu
(Tit. 1:7), i és un «administrador» dels «misteris de Déu» (1 Co. 4:1, 2)
i de la «multiforme gràcia de Crist» (1 P. 4.10). És responsable davant ell per
la forma en què tracta als qui estan en foscor.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MAJORDOM

MAJORDOM segons la Bíblia: (en heb., generalment és «sar», «aquell que està al capdavant»; gr.: «oikonomos» i «epitropos»: «majordom», «dispensador» o «administrador»).

(en heb., generalment és «sar», «aquell que està al capdavant»; gr.: «oikonomos» i «epitropos»: «majordom», «dispensador» o «administrador»).

Superintendent, administrador dels béns de la casa d'un altre.
Eliezer era el majordom d'Abraham (Gn. 15:2; 24:2);
José tenia un (Gn. 43:19; 44:1, 4),
igual que David i Salomó (1 Cr. 27:31; 1 R. 4:7),

Nabucodonosor (Dn. 1.11, 16),
Herodes (Lc. 8:3),
el senyor de la paràbola del majordom infidel (Mt. 20:8).

El majordom era també el que dirigia al personal i portava els comptes de la casa; el dispensador que distribuïa els articles i aliments als components de la casa, tant per a la seva alimentació com per a dur a terme els seus treballs (Lc. 12.42; 16:1).

Segons el NT, els servidors de Déu són els majordoms o dispensadors que Ell ha posat a la seva Església (Tit. 1:7; 1 Co. 4:1-2; 1 P. 1.12); amb això, tots els creients són dispensadors de les gràcies i dels dons que Déu els ha confiat (1 P. 4.10).

El que es demanda de cadascun és que sigui fidel, perquè arribarà el dia en què haurà de rendir comptes de la seva administració. Haurà de restituir tots els béns que hagi rebut a la seva cura, i és llavors només que rebrà «el que és seu», això és, la seva herència eterna (Lc. 16:2, 9-12).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MAJORDOM