Medad

MEDAD (PERSONA) [Heb mêdād ( מֵידָד) ]. Segons Números 11.26 i 27, un dels dos ancians d'Israel (Eldad és l'altre) que va rebre l'esperit i va profetitzar dins del campament d'Israel. Números 11: 16-30 informa sobre la distribució per part de Déu d'una porció de l'esperit que se li va donar a Moisès a setanta ancians d'Israel. Moisès i aquests setanta van sortir del campament al santuari de la botiga. Els ancians van rebre l'esperit i van profetitzar allí. Eldad i Medad havien estat "registrats" (RSV), però no van sortir del campament, per la qual cosa van rebre l'esperit allí.

Gray ( Números ICC , 114) assenyala la tensió en la descripció de la relació entre els setanta i Eldad i Medad (és a dir, si "registrats" significa que eren part dels setanta especificats per Déu [Num 11.16], això entra en conflicte amb l'informe que setanta van sortir a la botiga [Núm. 11.24]). Noth ( Números OTL , 90) sobre aquesta base considera Números 11: 26-29 com una addició a la història dels setanta ancians i especula que Eldad i Medad representen grups profètics reals a Israel que van usar aquesta història per a reclamar la legitimació mosaica com a part de la seva lluita pel reconeixement.

El Sam. Tancat. i LXX ofereixen una variant de l'ortografia del nom "Modad" ( môdād ), tal vegada sota la influència del nom Almodad ( ˒almôdād ) en Gènesi 10.26. (Gray, 114) i Snaith ( Números NCBC , 232) semblen afavorir això. Tanmateix, en vista del suport al MT proporcionat per Vg i Peshitta, així com pels Targums, hauria de mantenir-se l'ortografia Medad.

Els Targum palestins, en oferir paraules per a les profecies que es diu que Medad i Eldad havien lliurat, exemplifiquen alguna cosa de l'interès exegètic posterior que van atreure aquestes figures. Un interès similar està testificat en la tradició cristiana pel Llibre  perdut d'Eldad i Modad. Veure ELDAD I MODAD.

      RICHARD D. WEIS