Medan
Significat de Medan
(heb. Medân, «fort» o «contesa [desavinença]»).
Fill d'Abrahán i Cetura, i cap ancestral d'una tribu (Gn. 25:2; 1 Cr.
1.32) que, com la de Madián i altres, habitava el desert oriental. No es
pot afirmar amb certesa, però és possible que la tribu de Badana, conquistada
per Tiglat-pileser III, s'identifiqui amb Medán.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MEDAN
MEDÁN segons la Bíblia: Tribu àrab descendent d'Abraham, d'un fill tingut amb Cetura; apareix al costat de Madián (Gn. 25:2; 1 Cr. 1.32).
Tribu àrab descendent d'Abraham, d'un fill tingut amb Cetura; apareix al costat de Madián (Gn. 25:2; 1 Cr. 1.32).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).