Meremot

MEREMOT (PERSONA) [heb mĕrēmôt ( מְרֵמֹות) ]. Un nom personal el significat del qual es desconeix (Rudolph Esra und Nehemia HAT , 84; Brockington Ezra, Nehemiah i Esther NCBC , 104) encara que s'han suggerit diverses explicacions. Noth ( IPN, 39) creu que la terminació ôt , que es troba en altres noms, és hipocorística. Odelain i Séguineau (1981: 260) ho veuen com d'origen ugarítico: "Moth ha beneït". Yamauchi ( ISBE 3: 324) suggereix el significat d'altures "", presumiblement de l'hebreu rwm. El nom apareix en ostraca que es troba en Arad ( EncMiqr 4: 473; Myers 1 i 2 Esdras AB, 93). Bratcher ( HBD, 627) té raó en assenyalar la incertesa quant a si les aparicions del nom en la Bíblia hebrea designen a diferents persones o són diverses referències a un individu i / o la seva família.

1. El vuitè dels dotze fills de Bani en Esdras 10.36 (però no inclòs entre els setze en 1 Esdr 9.34). Atès que Bani s'esmenta anteriorment (Esdras 10.29) en la llista dels quals s'havien casat amb dones estrangeres (vv. 18-44), s'han suggerit lectures alternatives. Aquest Meremoth (LXX Vaticanus, Sinaiticus Ieramōth, Alexandrinus Marimōth ) s'inclou amb els laics, no amb els sacerdots (vv 18-22) o levites (v.23), els qui -els van enviar (és a dir, a les seves esposes estrangeres), dones i nens igualment -(veure Blenkinsopp Ezra-Nehemiah OTL , 196, 197 per a aquesta traducció i el tractament corresponent del TM corrupte del v 44b).

2. Un dels sacerdots enumerats en Neh 10: 6 – Eng 10: 5 (LXX Meramōth ) que estaven entre els que van segellar (LXX) el -pacte ferm- ( ˒ămānā ) fet per la comunitat (10: 1 – Eng 9 : 38). Es creu que el nom representa un patrónimo més que un individu (Blenkinsopp Ezra-Nehemiah OTL, 313; Brockington Ezra, Nehemiah, and Esther Century Bible, 104; Rudolph Esra und Nehemia HAT, 17 n. 2) i que la llista (vv 3-9 – Eng 2-8), que es va derivar de la llista en Nehemías 12: 12-21, és una part de #aqueix llista de noms més gran (vv 3-29 – Eng 2-28) inserida secundàriament aquí per a transmetre un ampli suport per a les reformes de Nehemías (Blenkinsopp, 313, 335; veure Williamson Ezra, Nehemiah WBC, 325-31, per a una discussió de Nehemías 10).

Meremoth apareix en Nehemías 12: 3 (els vv 3b-7a, que inclouen el nom Marimōth, estan absents en tots els còdexs principals de la LXX, excepte en el Codex Sinaiticus corregit) com el novè de vint-i-dos "caps dels sacerdots i dels seus germans" durant els dies del summe sacerdot Jesúa (v 7). Es diu que va acompanyar a Zorobabel i Jeshua en el retorn de la captivitat (v 1). Tant Williamson (359-60) com Blenkinsopp (335) creuen que aquesta llista (vv 1-7) també es deriva de la de 12: 12-21 que els seus patronímics aquí serveixen com a noms personals (Blenkinsopp, 334; vegeu Brockington, 104, pàg. que creu que aquest és aquí un cognom). És possible, d'acord amb Williamson (362), que el Meraioth en 12.15 i Meremoth eren els mateixos, l'antiga ortografia resultant de la lectura i i w per a m ( WDB, 609).

3. El fill d'Urías. En Esdras 8.33 (LXX Merimōth ) i 1 Esdr 8: 61 – Eng 8:62 ( Marmōthi, Alexandrinus Marmathi ) ell o el seu pare (l'apel·latiu hakōhēn segueix a Urías) és anomenat "el sacerdot". En Neh 3: 4 (LXX Ramōth [heb (mĕ) rēmöt ?]) I 3.21 (LXX Meramōth ), Urías es coneix com a "fill d'Hakkoz". Això ha portat a alguns, com Jepsen (1954: 103), Kellermann (1968: 69) i Yamauchi (1980: 10), a concloure que es tracta de dos individus diferents. A un se li va donar la plata, l'or i els gots que els que van tornar amb Esdras van portar amb si a Jerusalem (Esdras 8: 31-34; 1 Esd 8: 60-63 – Eng 8: 61-64). Gunneweg ( Esra HAT, 157) fins i tot suggereix que aquests noms personals individuals són addicions secundàries amb el propòsit de crear un "color narratiu" i que els quatre que van rebre els objectes de valor originalment no tenien nom en la tradició. L'altre Meremot, el nét d'Hakkoz, està inclòs (Neh 3: 4) entre els quals van ajudar a reparar el mur al voltant de Jerusalem, i va ser assignat, juntament amb altres tres "grups" (Myers Ezra-Nehemiah AB, 114), a la secció entre la Porta del Peix i la Porta de Jeshana. També va ajudar a reparar una -segona porció mesurada des de l'obertura de la casa d'Eliasib fins al final de la casa d'Eliasib- (Neh 3.21).

Per a aquells que conclouen que aquestes ocurrències de Meremoth es refereixen al mateix individu, és a dir, que l'Urías d'Esdras 8.33 és idèntic a l'Urías de Nehemías 3: 4 i 21, sorgeix una situació intrigant. Els descendents d'Hakkoz estaven entre els que no van poder localitzar, al seu retorn de la captivitat, el seu registre genealògic adequat. Van ser exclosos del sacerdoci com a immunds pel governador (= Nehemías 1; Esdr 5.40) fins que el seu estat es va determinar consultant a Urim i Tumim (Esdras 2: 59-63; Nehemías 7: 61-65; 1 Esdr 5: 36-40) o fins a l'aparició d'un summe sacerdot "vestit de manifestació i veritat" ( Gr.1 Esdr 5.40). No obstant això, Meremoth, descendent d'Hakkoz, funciona com a sacerdot. S'han ofert diversos intents per a resoldre aquest dilema. Koch (1974: 191) creu que Esdras, quan va arribar a Jerusalem, va reconèixer a Meremoth com a sacerdot, però ho va destituir poc després "per mitjà de la Llei que havia portat amb si". Aquest argument tendeix a donar suport a l'ordre tradicional que té a Esdras precedint a Nehemías. D'altra banda, altres solucions admeten un "ordre invers". Bentzen (1931: 285) creia que el summe sacerdot va reinstal·lar a Meremoth com a sacerdot, probablement després de la mort del governador Nehemías, com recompensa pel seu treball extra a la casa del summe sacerdot. Rudolph (HAT, 69) va argumentar que Meremoth no posseïa legitimitat sacerdotal fins a l'època d'Ezra. Rowley (1952:

Bibliografia

Bentzen, A. 1931. Priesterschaft und Laien in der jüdischen Gemeinde donis fünften Jahrhunderts. AfO 6: 280-86.

Jepsen, Alfred. 1954. Nehemia 10. ZAW 66: 87-106.

Kellermann, O. 1968. Erwägungen zoom Problem der Esradatierung. ZAW 80: 55-87.

Koch, K. 1974. Ezra i els orígens del judaisme. JSS 19: 173-97.

Odelain, O. i Séguineau, R. 1981. Diccionari de noms i llocs propis de la Bíblia. Trans. M. O’Connell. Garden City, Nova York.

Rowley, HH 1952. El serf del Senyor i altres assajos sobre l'Antic Testament. Londres.

Yamauchi, E. 1980. Reconsideració de l'ordre invers d'Ezra / Nehemiah. Themelios 5: 7-13.

      RODNEY H. SHEARER