Mercat

Significat de Mercat

(gr. generalment agorá).

Les ciutats orientals del temps de l'AT usualment no tenien llocs
específics per al mercat. L'espai lliure pròxim a la porta,* dins de
els murs, servia, en la majoria dels casos, no sols per als tribunals de
justícia sinó també com a lloc per al mercat (2 R. 7:1). No obstant això,
algunes tenien basars: grups de negocis o carrers als costats dels quals n'hi havia.
Està documentada l'existència d'ells a Damasc i Samaria (1 R. 20.34). Amb
la difusió de la cultura hel·lenística, a l'Orient es van introduir llocs
per a mercats (c s IV a. C.). Aquests eren espais oberts, comparables en
una certa forma, a les places modernes. La seva funció primària era la compra i la
venda de mercaderies i béns, però també se les usava per a altres fins. La
gent es reunia allí (Mt. 23:7) per a escoltar els oradors, o discutir de
política o altres temes (Hch. 17.17); els nens s'asseien allí o usaven el
mercat com a plaça de jocs (Mt. 11.16, 17); i els treballadors acudien al
lloc perquè algú els contractés (20:3). Cada ciutat tenia un
superintendent a càrrec del mercat (2 Mac. 3:4). Herodes Agripa I va tenir est
càrrec a la ciutat de Tiberias abans de ser rei. S'han excavat mercats
antics del període de la Palestina belenística als pobles de Marissa i
Samaria. Sent palestins, no difereixen en disposició i aparença dels de
les ciutats gregues o els de l'Àsia Menor occidental, les pàtries de la cultura
hel·lenística (figs 53, 137).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MERCAT

MERCAT segons la Bíblia: En l'època de l'AT se solien celebrar els mercats davant les portes grans de les ciutats emmurallades (cf. Neh. 15.21), o en les places públiques i als carrers adjacents.

En l'època de l'AT se solien celebrar els mercats davant les portes grans de les ciutats emmurallades (cf. Neh. 15.21), o en les places públiques i als carrers adjacents.

En l'actualitat es continuen celebrant mercats semblants, tant a l'Orient Mitjà com a l'Europa mediterrània i molts llocs del món.

Els mercaders anaven desplaçant-se de mercat en mercat, amb els seus cavalls, muls, ases, camells, per a la seva venda, i hi havia també pavellons per a la venda de diverses mercaderies.

Encara que el comerç és una activitat legítima i necessària, pot conduir a la cobdícia i a l'avarícia, i a l'oblit que Déu ha de ser honrat abans de res, i no els diners.

Va ser contra l'abús del comerç que va protestar vivament el Senyor Jesús, contra la profanació del Temple de Jerusalem per part de la multitud de mercaders i canvistes de diners: «Lleveu d'aquí això, i no feu de la casa del meu Pare casa de mercat» (Jn. 2.16).

L'ensenyament és clar: Hi ha prioritats, i els diners ha de ser un servidor, i no un amo (cf. 1 Tu. 6.10).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MERCAT