Migron

MIGRON (LLOC) [Heb migrôn ( מִגְרֹון) ]. Una localitat de Benjamí (1 Sam 14: 2; Isa 10.28). Els comentaristes han assumit que el topònim hebreu es refereix a una petita ciutat o llogaret; desafortunadament, els dos textos bíblics que es refereixen a Migron semblen donar informació contradictòria respecte a la seva ubicació. En 1 Sam 14: 2, el lloc està associat estretament amb Guibeá (= Geba, o Jaba modern, 9 km al NE  de Jerusalem en el flanc S de Wadi és-Swenit). En Isa 10.28, no obstant això, Migron sembla estar situat entre Aiath (et-Tell) i Michmash (Mukhmas) en el costat N del Swenit. A. Alt (1927: 17-20) va identificar Migron amb Tell Maryam (MR 175141), 1 km al SOde  Mukhmas, sobre la base que l'exèrcit invasor de l'oracle d'Isaïes va passar per Migron, mentre que el seu equipatge es va deixar a prop en Michmash. Si Migron fos un llogaret bíblic, Tell Maryam és certament un candidat, juntament amb diversos llocs de l'Edat del Ferro en la rodalia de Mukhmas, per exemple, Tell el-Askar (MR 176143) o Khirbet el-Qubbe (MR 176141; Kochavi 1972: 180-82).

No obstant això, és molt possible que el topònim no es refereixi en absolut a un poble, sinó a l'impressionant Wadi és-Swenit. Aquest canó s'estén des de la conca hidrogràfica palestina central a través de l'àrea de Jaba / Mukhmas, on s'aprofundeix dramàticament quan s'uneix a Wadi el-Qelt i desemboca a la vall del Jordán prop de Jericó (Dalman 1905: 161-75). Vegi la Fig. MIG.01 . L'antic nom migrôn (de l'arrel ngr, "brollar") té una forma similar a la d'altres valls cananees (per exemple, Arnón, Cisón, Cedrón) i es referiria a les inundacions ocasionals que escombren el wadi a l'hivern i primavera. .

La referència en 1 Sam 14: 2 deuria llavors traduir-se, "Saúl va acampar als afores de Guibeá sota ‘la Granada’ en el Migrón." La Granada "" és probablement idèntica a la "Roca de la Granada" de Jutges 20: 45-47, a la qual 600 soldats gabaaitas van fugir a la recerca de refugi després d'una emboscada de guerrers efraimitas. Veure RIMMON. Aquesta roca és probablement la gran cova picada de verola anomenada el-Jaia en la paret S de Wadi és-Swenit, a menys de 2 km a l'est de Jaba (Guibeá / Geba). Saúl i els seus 600 homes semblen haver buscat refugi en aquesta cova mentre els filisteus ocupaven la pròxima Micmas sobre la vall ( cf. 1 Sam 14.11).

La descripció d'Isaïes de l'exèrcit invasor (10: 28-29) no ha d'interpretar-se com un itinerari consecutiu; més aviat, el punt del passatge és que l'invasor "va passar sobre el Migron" després d'haver deixat equip militar en Michmash. La idea té un paral·lel amb el següent comentari, que l'exèrcit "va passar sobre el pas de Geba i va passar la nit". L'antic Migron aparentment va formar la frontera internacional entre els regnes d'Israel i Judà a la fi del segle VIII a. C.  , i el pas de Geba marcava l'encreuament de la carretera sobre aquesta frontera. El paral·lelisme d'Isaïes sembla cridar dramàticament l'atenció sobre aquesta violació militar del límit N de Judà.

Bibliografia

Alt, A. 1927. PJ 23. Berlín.

Dalman, G. 1905. Das wāvaig donar eṣ-ṣwēnı̄t . ZDPV 28: 161-75.

Kochavi, M. 1972. la Judea, Samaria i el Golán: Estudi arqueològic 1967-68. Jerusalem (en hebreu).

      PATRICK M. ARNOLD