Miguel

Significat de Miguel

(heb. Mîkâêl, «qui és com [semblant a] Déu?»; gr. Mijael).

El nom apareix per 1a vegada en els textos cuneïformes d'Ebla del període
prepatriarcal, més tard en un tros de test amb inscripcions trobat en
Nimrûd, i en els Rotllos de la Mar Morta.

L'arcàngel Miguel, com un ser celestial, apareix només en els passatges
apocalíptics (Dn.10.13, 21; 12:1; Jud. 9; Ap. 12:7). En Dn. 10.13 li ho
descriu com «un dels principals prínceps» que havia vingut per a ajudar
a l'àngel en la seva lluita amb «el príncep del regne de Pèrsia». En el v 21 li ho
descriu com «el vostre príncep», i en 12:1 com «el gran príncep» que protegeix
i allibera el poble de Daniel. En Ap. 12:7 se l'esmenta després d'haver-hi
lliurat una batalla amb el drac, és a dir, Satanàs (v 9), i amb els àngels
del dragrón, que va acabar amb la victòria de Miguel i l'expulsió de Satanàs
del cel; Jud. 9 parla d'una contesa entre Miguel i el diable pel cos
de Moisès. Els jueus del temps de Crist podien haver tingut alguna
informació, ja que es diu que aquesta disputa es descriu en el llibre
seudoepigráfico jueu L'assumpció de Moisès, encara que no apareix en les porcions
que ens han arribat del llibre. El Tárgum de Jonatán sobri Dt. 34:6 atribueix a
Miguel i els seus àngels la sepultura de Moisès. La literatura jueva descriu a
Miguel com el més elevat dels àngels, el veritable representant de Déu,
i ho identifica amb l'«àngel de Yahweh», al qual s'esmenta amb freqüència en
l'AT com un ésser diví. També s'afirma que Miguel era l'àngel que
vindicó a Israel contra les acusacions de Satanàs en el tribunal celestial.
Vegeu Talmud de Babilònia, Yoma 37a; Midrash Rabbah sobri Gn. 18:3, Ex. 3:2 i
12.29. Molts erudits bíblics identifiquen a Miguel amb Crist (vegeu CBA 4:
886).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MIGUEL

MIGUEL segons la Bíblia: «Qui com Déu?» Arcàngel, un dels principals cabdills celestials; va ajudar l'àngel resplendent vestit de lli a combatre contra el ser espiritual que era el príncep darrere del regne de Pèrsia (Dn. 10.13).

«Qui com Déu?» Arcàngel, un dels principals cabdills celestials; va ajudar l'àngel resplendent vestit de lli a combatre contra el ser espiritual que era el príncep darrere del regne de Pèrsia (Dn. 10.13).

Miguel lluita en favor d'Israel (Dn. 10.21; 12:1). Amb els seus àngels, lliura una guerra victoriosa contra els enemics del poble de Déu (Ap. 12:7).

Després de l'exili, els jueus van elaborar un extens cos de doctrina d'angeologia i van fer de Miguel un dels set arcàngels (Tob. 12.15). Gabriel és el segon (Dn. 8.16; 9.21); els apòcrifs nomenen altres cinc
arcàngels: Rafael (Tob. 3.17), Uriel, Chamuel, Jofiel i Zadquiel. Judes parla de Miguel disputant amb Satanàs sobre el cos de Moisès (Jud. 9; cf. 2 P. 2.11).

El Targum de Jonatán esmenta aquest fet a propòsit de Dt. 34:6, i atribueix l'enterrament de Moisès a Miguel i a altres àngels.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MIGUEL