Nebuzaradán

NEBUZARADÁN (PERSONA) [Heb nĕbûzar˒ădān ( נְבוּזַרְאַדָן) ]. Un funcionari d'alt rang de Babilònia que va jugar un paper clau en la destrucció de Jerusalem en el 587 AC i posteriors deportacions dels sectors de la població de la Judea (2 Re 25: 8-11, 18-21; Jer 39: -14; 52:30 ). A més, s'identifica a Nabuzaradán com el funcionari babilònic que, després de la caiguda de Jerusalem, va participar en l'alliberament de Jeremies de la presó i el va encomanar a cura de Gedelías (Jer 39: 11-14; cf. Jer 41:10; 43: 6). El títol de Nabuzaradán era literalment "majordom" (" rab tabbāḥı̂m " cf. Gn 37:36). No obstant això, aquest títol és clarament arcaic. Les funcions de Nabuzaradán que es descriuen en 2 Reis i Jeremies indiquen que era un oficial militar d'alt rang. Les traduccions a l'anglès sovint l'identifiquen com a "capità de la guàrdia" ( RSV ,ASV , KJV ). En 2 Reis 25: 8-11, es presenta a Nabuzaradán com el comandant de les forces que van envair Jerusalem i l'oficial babilònic responsable de la destrucció del temple, el palau del rei i altres residències prominents de Jerusalem. Nabuzaradán va supervisar la deportació de la població de la Judea després de la caiguda de Jerusalem en 587 (2 Reis 25: 11-12, 18-21). També s'esmenta a Nabuzaradán en relació amb una deportació posterior durant l'any 23 de Nabucodonosor en 582/1 a. C.  (Carroll, Jeremiah OTL, 569-70).

Encara que l'exactitud històrica dels relats de l'alliberament de Jeremies de la presó després de la caiguda de Jerusalem és dubtosa (Bright, Jeremiah AB, 244 ss ; Carroll, 695ss), la narració en Jer 39: 10-14 indica que Nabuzaradán va ser acusat per Nabucodonosor per a assegurar-se que Jeremies no sofrís mal. Nabuzaradán va confiar Jeremies a Gedeliah, el governador babilònic de la Judea acabat de nomenar. Aparentment, uns altres a la Judea van ser tractats de manera similar per Nabuzaradán (cf. Jer 41:10; 43: 6).

El nom de Nabuzaradán significa "’Nabu’ ha donat descendència". En tradicions posteriors, se'l considera un prosélito (potser basat en Jer 40: 2-6; Carroll, 692).

      JOHN M. BRACKE