Nebo

Significat de Nebo

(heb. Nebô, «elevat» o «profeta [pregoner]»; ac. Nabú).

1. Poble a l'est del Jordán ocupat i fortificat per la tribu de Rubén (Nm.
32:38). La Pedra Moabita* (línies 14-16) descriu com el rei Mesa de Moab
va conquistar el poble i va destruir el lloc de culte dedicat a Yahweh. En temps
dels profetes Isaïes i Jeremies el poble estava encara en mans dels moabitas
(Is. 15:2; Jer. 48:1, 22). Ha estat provisiòriament identificat amb Khirbet
el-Mekhaiyet, a uns 3 km al sud-est de Râs és-Siâghah.

Bib.: B. Bagatti. EAEHL III:926.

377. El mont Nebo.

2. Muntanya o cim en el cordó d'Abarim (Nm. 33:47; Dt. 32:49; 34:1). La cadena,
o tal vegada només el seu extrem nord, era aparentment conegut com Pisga (Dt.
3.27; 34:1). Nebo estava «enfront de Jericó», i era una dels cims més
altes. Des d'ell es podia veure una gran extensió de la Palestina oriental i
occidental. Des d'aquest cim Moisès va veure la terra promesa, però va morir sense
entrar en Canaán (34:1-8). L'altura s'ha d'identificar probablement 832 amb
el Jebel Neb~, a uns 16 km a l'est de la desembocadura del Jordán. Sense
embargament, una tradició cristiana s'ha aferrat al Râs és-Siâghah, d'uns 800
m s.n.m., on hi ha ruïnes d'una església bizantina excavada des de 1933 a 1939.
La vista des d'aquest lloc és superba. Es pot veure la Mar Morta i seguir la seva
riba occidental fins al sud d'En-gadi. Exactament cap a l'oest estan
els vessants àrids dels turons de la Judea que formen el desert de la Judea, amb
la plana tropical de Jericó i la vall del Jordán en primer pla. En el
horitzó oest es veu la muntanya de les Oliveres. Cap al nord, la muntanya
Gerizim, el mont Ebal i altres turons d'Efraín. En el nord més distant, en
dies clars, és possible veure el perfil de les muntanyes de Gilboa i Tabor, en el
vora de la plana d'Esdraelón, i a vegades el mont Hermón cobert de neu.
També s'estén davant la vista la terra de Galaad i la plana on
van acampar els israelites quan va morir Moisès. Només el panorama cap a l'est i
el sud està obstruït per altres cims muntanyencs (figs 377, 378). Mapa II,
C-3.

Bib.: B. Bagatti, EAEHI, III:923-926.

378. Vista cap a la Palestina occidental des del mont Nebo.

379. Estàtua dedicada a Nabu per Bel-tarsi-iluma, trobada en Nimrûd, la Cala
bíblica.

3. Poble en la Palestina occidental al qual uns certs descendents dels seus
habitants anteriors van tornar de Babilònia amb Zorobabel (Esd. 2.29; Neh.
7.33); identificat amb Nûb~, prop d'Ajalón, en Judà, a uns 19 km al
nord-oest de Jerusalem.

4. Déu babiloni, fill de Marduk; també anomenat Nabu. El seu temple principal,
Ezida, estava en Borsipa, ara Birs Nimrûd, a uns 19 km al sudsudeste de
Babilònia. Nabu va ser adorat com a déu de la saviesa, de l'eloqüència i
especialment de l'art d'escriure, ja que se'l considerava l'escriba del
univers i el custodi de les tauletes del destí dels déus. La seva imatge
era portada a Babilònia durant les festivitats anuals de l'Any Nou perquè
pogués gaudir d'una reunió amb el seu pare Marduk. En Is. 46:1 Nebo s'esmenta
juntament amb Bel (Marduk), el seu pare.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NEBO

NEBO segons la Bíblia: L'heb. «N’bõ» prové de l'ac. «Nabû» («cridar, anunciar»), nom d'un déu babilònic. El terme geogràfic podria indicar que aquest lloc va ser un dels centres del culte a Nebo; podria també provenir de l'ár. «naba’a» (ser elevat) que implica l'altura.

L'heb. «N’bõ» prové de l'ac. «Nabû» («cridar, anunciar»), nom d'un déu babilònic. El terme geogràfic podria indicar que aquest lloc va ser un dels centres del culte a Nebo; podria també provenir de l'ár. «naba’a» (ser elevat) que implica l'altura.

(a) Divinitat babilònica (Is. 46:1) que presidia el saber i les obres literàries. La seu del seu culte era Borsipa, prop de Babilònia. En l'època d'Isaïes es veneraven les estàtues de Nebo.

(b) Ciutat moabita, prop de Nebo, o sobre aquesta muntanya (Nm. 32:3). Els rubenitas la van reconstruir (Nm. 32:37, 38; 33:47; cf. 1 Cr. 5:8), però els moabitas la van tornar a prendre (cf. MESA [DEIXANT DE], línia 14; Is. 15:2; Jer. 48:1, 22). Situació probable prop de Khirbet el-Mhayiet, al sud de la muntanya de Nebo-Siãghah.

(c) Ciutat esmentada immediatament després de Bet-l'i Hai (Esd. 2.29; Neh. 7.33). Conder la identifica amb Nûba, a l'est de Khirbet Kîla.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NEBO