Neri

NERI (PERSONA) [Gk Nēri ( Νηρι ) ]. El pare de Shealtiel i fill de Melquías, segons la genealogia de Lucas que relaciona a José, el "suposat pare" de Jesús, amb la descendència d'Adán i Déu (Lucas 3.27). D omet Neri, la substitució d'una genealogia adaptat de Mateo 1: 6-15 per a Lucas 3: 23-31 El nom Neri es produeix en cap altra part en els documents bíblics, entre ells la genealogia de Mateo, i cau dins d'una llista de disset descendents d'una altra manera desconeguts del fill de David Nathan (Fitzmyer Luke 1-9 AB, 500). En 1 Cr. 3.17 i Mateo 1.12, es diu que el pare de Shealtiel és Jeconiah, no Neri, la qual cosa ha portat a diverses propostes per a explicar l'aparent discrepància (per a una enquesta, vegeu Marshall 1978: 163-64). Plummer ( Lucas ICC , 104), assumint que Zorobabel i Shealtiel en Mateo 1.12 i Lucas 3.27 són la mateixa persona, argumenta que, atès que Jer 22.30 estableix que Jeconías no va tenir fills, la línia de David no va poder passar a través d'ell: -Els tres llinatges (de Mateo 1.12; Lucas 3.27; 1 Cròniques 3.17) indiquen que es va trobar un hereu del sense fills Jeconías en Salatiel, fill de Neri, que era de la casa de David a través  de Natán.Així s'explica completament la unió de les dues línies de descens en Shealtiel i Zorobabel. Salatiel era fill de Neri del llinatge de Natán, i també hereu de Jeconías del llinatge de Salomó; i al no tenir fills, va tenir al seu nebot Zorobabel com a fill adoptiu i hereu ". Un problema important amb aquest punt de vista és que Jeremies 22.30 en la lectura més plausible no diu que Jeconías no anava a tenir fills (cf. 1 Cròniques 3: 17-18, on s'enumeren set fills), sinó que, -fins ara pel que fa a la successió del tron, era tan bo com això -(Bright Jeremiah AB, 143; cf. Johnson 1969: 183-84). Una segona proposta (veure Johnson 1969: 243-45, on se cita el text) cita a Eusebius c. Marin3.2 que registra que Eusebio coneixia a alguns, possiblement inclòs Lucas, que pensava que Jeconías havia estat passat per alt en la genealogia perquè la maledicció sobre Jeconías va fer impossible el descens messiànic a través de la seva línia. Johnson continua emfatitzant les implicacions d'això per a la seva opinió que la genealogia de Lucas reflecteix la creença en Jesús com a profeta (noti's l'esment de Natán) (contra Abel 1974: 209). No obstant això, com assenyala Johnson, és difícil saber qui exactament, Eusebio o Lucas, se suposava que creia en aquesta teoria. Una tercera posició, suggerida per Jeremies (1969: 295-96), és que encara que en cap altre lloc de l'Antic Testament, excepte en 1 Cr. 3: 17-19, es diu que Zorobabel era descendent de Joacim, l'autor d'1 Cròniques pot haver -Considerat erròniament com el nét de l'últim rei regnant, el restaurador del Temple en qui durant molt de temps es van concentrar les esperances polítiques, i en que els seus descendents encara en anys posteriors es va fixar l'esperança messiànica -. I quart, Kuhn (1923: 214; veure també Hervey 1853: 92-93, 148-49) argumenta que Neri, així com diversos altres homes en aquesta secció, és una corrupció, en particular aquí d'Hebmlkyrm es troba en 1 Cr. 3.18, sobre la base que Gk nēri i melchi es deriven d'un sol nom: heb nrymlky (que significa "el meu rei és la meva llum"), possiblement convertint-lo en 1 Cròniques a través de la forma intermèdia corrupta mlkynrh ( Kuhn creu que pot provar el canvi d'Heb nry a rm ). Aquesta proposta no ha guanyat una acceptació generalitzada, especialment perquè hi ha seriosos dubtes sobre si la genealogia en aquest moment es basa en 1 Cròniques (Marshall 1978: 164; cf. Jeremias 1969: 295-96).

Bibliografia

Abel, EL 1974. Les genealogies de Jesús O XPICTOC. NTS 20: 203-10.

Hervey, A. 1853. Les genealogies del nostre Senyor i Salvador Jesucrist, com es troben en els Evangelis de Sant Mateu i Sant Lluc. Cambridge.

Gemegaire, J. 1969. Jerusalem en el temps de Jesús. Filadèlfia.

Johnson, MD 1969. El propòsit de les genealogies bíbliques, amb especial referència al context de les genealogies de Jesús. SNTSMS 8. Cambridge.

Kuhn, G. 1923. La genealogia de Jesús en Lucas i Mateo, examinada segons el seu origen. ZNW 22: 206-28.

Marshall, IH 1978. L'Evangeli de Lucas: Un comentari sobre el text grec. NIGTC . Grans ràpids.

      STANLEY E. PORTER