Ovella

Significat d'Ovella

(heb. râjêl, sêh i tsôn; gr. próbaton i probátion).

L'ovella més comuna en Palestina difereix de la dels països nòrdics pels seus
orelles penjants i la seva cua ampla i gruixuda, i perquè pes de 5 a 7 kg i arriba
fins als 9 kg o més. Les femelles no tenen banyes. La cua gruixuda (heb.
zalyâh) és considerada un mos especial pels àrabs. Les lleis de els
sacrificis especificaven que havia de ser cremada (Lv. 3:9; 7:3; 8.25; 9.19). La
llana és generalment blanca (Sal. 147:16; Is. 1.18; Dn. 7:9), però la de
algunes ovelles és negra o marró fosca (Gn. 30:32, 33), i s'usava per a fer
roba (Job 31:19, 20). Tant els carners com les ovelles eren animals de
sacrifici (Ex. 29:3; Lv. 4.32; 5:6; 8.18; etc.). El temps de la xolla es
considerava d'alegre festa (vegeu Ga. 38:12; 1 S. 25:4-8). Les ovelles eren
tingudes per animals tímids, ximples, indefensos, pacients en el sofriment
(Sal. 119:176; Is. 53:6, 7; Jer. 11.19; Mt. 9.36). El poble de Déu és amb
freqüència comparat amb les ovelles (Sal. 78:52; 95:7; Mt. 10:6, 16; Jn.
10:1-6; 1 P. 2.25; etc.). Vegin-se Xai/a; Bestiar (II).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: OVELLA

OVELLA segons la Bíblia: L'ovella va ser domesticada des del principi (Gn. 4:2). Els patriarques hebreus tenien ramats d'elles (Gn. 12.16). Els seus descendents, primer a Egipte i després en Canaán, van continuar ocupant-se de la seva cria (Éx. 10:9; 12.32, 38; 1 Cr. 27:31), fins al temps de Crist (Lc. 2:8).

L'ovella va ser domesticada des del principi (Gn. 4:2). Els patriarques hebreus tenien ramats d'elles (Gn. 12.16). Els seus descendents, primer a Egipte i després en Canaán, van continuar ocupant-se de la seva cria (Éx. 10:9; 12.32, 38; 1 Cr. 27:31), fins al temps de Crist (Lc. 2:8).

El desert de la Judea, la regió meridional i els camps de Moab oferien terres de pastures (Nm. 32:1; Dj. 5.16; 1 S. 16.11; 25:2), el mateix que els voltants d'Harán (Gn. 29:2), el país de Madián (Éx. 2.16), el país d'Uz i dels agarenos (Jb. 1:1-3; 1 Cr. 5.20, 21), i els països freqüentats per les tribus de Cedar i de Nebaiot (Is. 60:7; Ez. 27:21; cf. 1 S. 15:7, 9).

A causa de la calor i del sec del clima d'aquestes regions, les ovelles havien de ser abeurades cada dia (Gn. 29:7-10; Éx. 2.16-19). La carn d'aquests animals, ceremonialmente purs, era consumida (1 S. 14.32; 25:18; 2 S. 17.29; 1 R. 4.23), com també la seva excel·lent llet (Dt. 32:14; Is. 7.21, 22; 1 Co. 9:7).

Amb les seves pells es feien vestits bastos (He. 11.37; cf. Zac. 13:4; Mt. 7.15) i s'usaven a vegades per a cobrir les botigues (Éx. 26:14). La llana de l'ovella, teixida, donava teles molt benvolgudes (Lv. 13.47, 48; Jb. 31:20; Pr. 27:26; Ez. 34:3).

Els vencedors exigien com a tribut quantitats de llana (2 R. 3:4; Is. 16:1). L'esquileo donava lloc a festejos (Gn. 38:12; 1 S. 25:4, 11, 36; 2 S. 13.23). Les banyes dels cameros servien com a trompes i recipients (Jos. 6:4; 1 5. 16:1).

L'ovella, animal pur, era oferta en sacrifici pels hebreus i per altres pobles (Éx. 20.24; Nm. 22.40; Jn. 2.14). Els israelites la immolaven en holocaust (Lv. 1.10). El comú del poble oferia una cordera com a sacrifici d'expiació (Lv. 4.32), i un carner pel sacrifici de culpa (Lv. 5.15, 25) i pel sacrifici d'acció de gràcies (Lv. 22.21). (Vegin-se XAI, CARNER.).

L'ovella és:
afectuosa (2 S. 12:3),
dòcil (Jn. 10:3, 4),
mansa (Is. 53:7; Jer. 11.19),

incapaç quan és deixada a si mateixa (La meva. 5:7; Mt. 10.16);
no pot anar sense ser conduïda (Nm. 27:17; Ez. 34:5; Mt. 9.36; 26:31).

Les ovelles de Palestina i de les regions veïnes són en general blanques (Sal. 147:16; Is. 1.18; Ez. 27:18); ocasionalment poden ser de color negre, marró o blanc amb taques (Gn. 30:32).

Hi ha dues races d'ovelles en la terra d'Israel: al nord, els carners i les ovelles tenen banyes. Però l'espècie de cua llarga («Ovis laticaudata») és més comuna. Ja en l'antiguitat es criava aquesta espècie a Aràbia i en terra de Canaán (Herodoto 3:113; cf. Éx. 29:22; Lv. 3:9; 7:3; 8.25). El pes d'aquestes cues que es venen en els mercats, vària entre els 4,5 kg. i gairebé els 7 kg. Si l'ovella ha estat ben encebada, la cua es torna enorme; tallada en peces i fregida constitueix una delicada menja de la cuina del Mitjà Orient.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: OVELLA