Palla
també: Paja
Significat de Palla
(heb. mathbên, teben [ár. tibn], môts, qash; gr. kárfos).
Se dóna aquest nom al que queda de les tiges seques i buits després de
trillar el blat o l'ordi; al rostoll o part d'ella que queda sobre el
terreny després de segar o collir; el que queda de les espigues després de
trillar-les. S'usava palla com a farratge per als animals (Gn. 24:25, 32; Dj.
19.19; 1 R. 4.28; Is. 11:7; 65:25). Els egipcis usaven palla tallada per a
fer maons (cf Ex. 5:7, 12, 16), un procediment que triplica el seu
resistència, com ho han pogut comprovar recents experiments. Això es
devia en part a la presència de la palla mateixa, i també a les reaccions
químiques provocades per la descomposició de la seva matèria orgànica. Una càrrega
addicional se li va afegir als esclaus israelites quan, després d'un temps,
se'ls va exigir que aconseguissin ells mateixos la palla per a fer igual quantitat
de maons que abans.
Els malvats són comparats amb la palla que vola amb les tempestes (Job 21.18;
Sal. 1:4, BJ; Is. 17.13, BJ; etc.). Isaïes descriu el dia quan Israel
trillaria les muntanyes i les muntanyes serien com a palla, la qual cosa representava la
victòria sobre els poders del mal (Is. 41:14-16, DHH). Joan el Baptista
va comparar la destrucció final dels malvats com la coïssor de la palla (Mt.
3.12; Lc. 3.17). En Mt. 7:3-5 i Lc. 6.41, 42, es refereix a qualsevol partícula
petita de palla, fusta, etc. La BJ la tradueix com a «bri».
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PALLA
PALLA segons la Bíblia: La palla de blat i d'ordi era donada com a farratge al bestiar, als camells, als ases i als cavalls (Gn. 24:25, 32; Dj. 19.19; 1 R. 4.28; Is. 11:7).
La palla de blat i d'ordi era donada com a farratge al bestiar, als camells, als ases i als cavalls (Gn. 24:25, 32; Dj. 19.19; 1 R. 4.28; Is. 11:7).
Els egipcis barrejaven el fang amb palla per a fer maons, a fi de fer-los més compactes i resistents.
La palla és també símbol d'allò que no pot resistir la prova de la justícia de Déu, així com d'aquells que seran objecte de La seva indignació en retribució i judici (Is. 25:10; Mt. 3.12; Lc. 3.17; cf. «fenc» en 1 Co. 3.12, usat del que és indigne o inútil en la vida del cristià).
En les profecies s'anuncia l'alba de l'era gloriosa del regnat de Crist, en la qual «el lleó menjarà palla com el bou» (Is. 65:25).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).