Paseah
Significat de Paseah
(heb. Pâsêaj, «paralític [coix]»).
1. Descendent de Judà (1 Cr. 4:1, 12).
2. Cap ancestral d'una família de servidors del temple, alguns dels quals
van tornar amb Zorobabel de Babilònia (Esd. 2.49; Neh. 7.51). Joiada, fill de
Paseah, i possiblement d'aquesta família, és esmentat en Neh. 3:6 com qui
va reparar la Porta Vella de Jerusalem en temps de Nehemías.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).