Pessebre
també: Pesebre
Significat de Pessebre
(gr. fátn).
Artesa o calaix que conté el farratge per als animals. Els pessebres es
esmenten en la literatura antiga no bíblica, i s'han trobat alguns de
pedra en les antigues caballerizas del temps de Salomó o d'Acab, en Meguido
(figs 95, 410). Un pessebre en l'estable de Betlem, en el qual José i María es
van allotjar, va ser el primer llit per al nen Jesús (Lc. 2:7, 12, 16). La mateixa
paraula s'usa en la BJ en Lc. 13.15 (en la RVR la hi omet). En l'AT hebreu
s'empren els vocables êbûs i urwâh, que poden significar tant el pessebre
pròpiament dit com tot l'estable o la caballeriza. Vegeu Ramaderia.
410. Un pessebre d'un dels estables israelites en Meguido.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PESSEBRE
PESSEBRE segons la Bíblia: En Palestina, l'estable es troba ordinàriament a la casa del propietari; una part de l'interior està proveïda de pessebres en forma de caixes, fetes de pedres unides amb ciment.
(gr. «Phatnê», Lc. 2:7, 12; 13.15; Is. 1:3).
Ja apareixen els pessebres en la Ilíada (10:568; 24:280; Herodoto 9:70).
En Palestina, l'estable es troba ordinàriament a la casa del propietari; una part de l'interior està proveïda de pessebres en forma de caixes, fetes de pedres unides amb ciment.
Aquest terme té interès per la seva relació amb el naixement del Senyor Jesús (Lc. 2:7-16). S'han expressat dubtes sobre si significa estrictament la menjadora, o si es refereix més àmpliament al local en què es guardava el bestiar.
Amb això concorda la Vulgata, «praesepe», així com la versió Peshito-Siríaca.
El terme «phatnê» apareix en la LXX en 2 Cr. 32:28; Jb. 6:5; 39:9; Pr. 14:4; Is. 1:3; Jl. 1.17; Hab. 3.17.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).